Salut ha estat la conselleria de les anomenades «de benestar» més vilment destrossada per l'independentisme. Ho efectuà la tríada Mas, Mas Colell i Ruiz. Com els Tres Mosqueters de Dumas, aquesta tríada la formen quatre. En efecte, cal agregar-hi, amb tots els deshonors del cas, Oriol Junqueras.

Sense ERC i Junqueras aquella maldat no hagués estat ni imaginable. Com a prova puc aportar les intervencions i les votacions de Junqueras en el Parlament. La maldat destructora d'ERC no va minvar mai.

Malgrat aquesta evidència, Junqueras va gosar reclamar aquella conselleria fa mesos, però d'amagatotis. Volia gestionar la més gran partida del pressupost de la Generalitat. Ell sabrà per què. Tot indica que no fou pas per fer-hi res de bo. Les infinites accions judicials contra l'estructura sanitària i econòmica de CDC ens poden donar idees aclaridores. Tanmateix, cal tenir sempre present que estem en uns temps en què, finalment, el finançament dels partits genera un just interès en l'opinió pública. Ja era hora.

Hi ha un altre fet cabdal i ben sabut: que a ERC li manquen quadres tan sols capaços. Per tant, agafa el que pot. Aquí tenim als responsables superiors d'Economia triats per Junqueras: Pere Aragonès i Lluís Salvador. Ai, Déu meu.

En Salut, Junqueras ja havia optat per mantenir com a responsable parlamentària Alba Vergés, que pot aspirar a ser elegida la diputada més incompetent de tot el legislatiu. Novament, invoco el Diari de Sessions.

Per ser conseller ha triat a Toni Comín, sense cap experiència en gestió ni saber-ne un borrall de sanitat. Hi afegiria que mai no ha mostrat aptitud o interès per poder aprendre'n res. La incapacitat i l'agosarament són bessons.

Hi ha tota mena de núvols en el cel. El primer, la seva frivolitat. El segon, la seva immodèstia, quan precisament tot l'hauria de portar a tenir-ne. El tercer, el poc sentit del temps: no es poden deixar passar tres setmanes sense dir alguna cosa. Equival a ignorar o menysprear que la sanitat pública ha estat deliberadament ensorrada, cosa que causa un dany social generalitzat.

M'expliquen amb detall que Comín va triar aquesta conselleria i que fa mesos que sabia que ERC li atorgaria. Què ha fet mentrestant? Contemplar postes de sol? Ai caram: ahir va dimitir per sorpresa la ministra de Justícia francesa. En un parell d'hores es va designar un substitut competent i aquest ja va prendre la paraula en públic. Aquí la conselleria de Salut és la que ha designat menys alts càrrecs, la majoria amb poca experiència en el sector, el qual, per tant, puc acreditar que és complex.

Un gran nombre d'alts funcionaris de Salut van veure amb esperança que desaparegués Ruiz. Durant dos o tres dies han estat il·lusionats. Ja no ho estan. El globus ha rebentat. Només hi havia vent.

Comín ha intentat convèncer alguns professionals per anar a la conselleria de Salut. Tots li han demanat quin projecte tenia. No ha sabut contestar ni creuen que n'aprengui. Han girat cua i se n'han tornat a casa seva.

Hi ha encara més. Resulta que, segons fonts molt directes i certes, les relacions entre Junqueras i Comín ja van malament. Junqueras només pensa en ampliar la militància d'ERC i el seu control social, usant Salut i tot el que es bellugui. Prioritza tenir aviat 10.000 militants. Vol fer el «sorpaso», és a dir superar CDC. D'això hi entén. De la resta, ben compresa l'economia, en totes les seves facetes, no en sap res.

La posició de Comín és també una major politització de l'estructura de la sanitat pública. Però no només amb personal solament d'ERC. Així es curaran més, millor i més de pressa els malalts? No ho diria, gens ni mica.

Amb Boi Ruiz, la salut pública es va lliurar a sectors privats amatents a CDC. Junqueras la vol lliurar a ERC i Comín a qui sigui, perquè ell no pot ni saber què és gestionar-la, ni l'interessa.

Aprendre'n li podria fer perdre la frivolitat que el domina. Res del que exposo és trivial ni rebuscat. Comín no es pot enganyar tant a si mateix, però sembla que no li causa fred ni calor.