El tedi i una sensació d´impotència m´inunden quan llegeixo a la xarxa comentaris pretesament honestos de gent que es posa les mans al cap perquè s´ha comès una suposada discriminació a la llengua espanyola. Aquesta vegada perquè la Divisió d´Assumptes Interns (DAI) dels Mossos d´Esquadra s´ha negat a traduir al castellà l´expedient obert a una agent de Girona. L´espanyola, la llengua de l´imperi que Franco va demanar a Joan Carles que mantingués unit, la mare de totes les llengües a la qual cal adorar i demanar perdó per haver nascut d´un ventre lingüístic altre. No conec els detalls del cas dels Mossos.
El sindicat Col·lectiu Autònom de Treballadors hi pren part. Trobo lamentable que s´intenti una vegada més polititzar el català, usar la llengua com a arma d´atac en una causa que deu tenir vés a saber quines altres raons profundes. El català, llengua mil·lenària, mil·lenàriament combatuda, sempre pels mateixos, els que no es queixen quan els cinemes obliguen a veure les pel·lícules en espanyol, o quan els jutges jutgen sistemàticament en espanyol. Només el procés sobiranista ajuda a suportar amb il·lusió el tedi.
