Els dos mossos acusats de rebentar un ull a Ester Quintana al novembre del 2012 són jutjats avui a l'Audiència de Barcelona, amb la manifestant ja indemnitzada per la Generalitat després d'haver abanderat la lluita contra l'ús de pilotes de goma, que el Parlament va acabar prohibint el 2014.

En el judici, que es prolongarà tres setmanes, la secció tercera de l'Audiència de Barcelona fa seure a la banqueta un subinspector i un escopeter dels Mossos d'Esquadra, per als quals la Fiscalia demana dos anys de presó i quatre d'inhabilitació per disparar la pilota de goma que va segar un nervi òptic a Quintana, en la manifestació per la vaga general del 14 de novembre del 2012.

El ministeri públic acusa els dos mossos d'un delicte de lesions per imprudència greu, per entendre que van disparar sense adoptar mesures de precaució i sense que hi hagués incidents, en una actuació que Interior no emparava, ja que el director de la policia catalana no havia autoritzat l'ús d'aquest material antiavalots.

De fet, en el judici no només ha de dilucidar-se la responsabilitat penal dels agents -la civil va quedar resolta a l'acord extrajudicial que Quintana va assolir amb Interior per ser indemnitzada-, sinó també si l'impacte que va deixar cega d'un ull la manifestant va ser causat per una pilota de goma, fet que la defensa dels mossos d'esquadra qüestiona.

Malgrat que el jutge que va investigar el cas va concloure de forma meridiana que Quintana va ser copejada per una bala de goma, el Departament d'Interior de la Generalitat, a través dels tres consellers que l'han dirigit en els últims quatre anys (Felip Puig, Ramon Espadaler i Jordi Jané), segueix sense admetre que el 14-N s'usés aquest material i només assumeix que la manifestant va quedar ferida en una "actuació policial".

Quan s'apropava l'hora del judici, la defensa dels agents encausats va proposar una bateria de noves proves que apuntaven que la manifestant va poder perdre l'ull per un projectil de precisió -que Interior sí que va admetre haver fet servir-, però l'Audiència va tancar l'assumpte en concloure que els indicis que els danys els va causar una pilota de goma són "clars".

Precisament, l'obstinació de la Generalitat en el fet que els antiavalots no van disparar pilotes de goma el 14-N és un dels motius que van contribuir a fer pujar a Quintana a la categoria d'emblema en la lluita contra aquest tipus de material de dispersió.

Mentre la manifestant desfilava pels mitjans amb un pegat a l'ull, el Departament d'Interior s'embrancava en un rosari d'explicacions contradictòries, amb més de mitja dotzena de versions sobre els fets en les quals Felip Puig va arribar a suggerir que Quintana va poder resultar lesionada per un artefacte llançat pels mateixos manifestants.

La gestió del cas va obrir una greu crisi al Departament d'Interior i, al maig del 2014, va ser un dels desencadenants de la dimissió de Manel Prat com a director dels Mossos d'Esquadra, amb Ramon Espadaler (UDC) al capdavant de la conselleria i en vigílies que el Parlament debatés el seu cessament.

Després de liderar al carrer i els mitjans les mobilitzacions per acabar amb l'ús d'aquest material antiavalots, Quintana, de la mà de l'associació Stop Bales de Goma i Ull amb el teu Ull, va portar el debat al Parlament, que va acabar prohibint-ho al maig del 2014 amb l'única oposició del PP.

Al setembre de l'any passat, amb el cas a punt d'enviar-se a judici, la Generalitat va indemnitzar amb 260.931 euros Quintana, a través de la seva asseguradora, en un acord extrajudicial en què el departament d'Interior va reconèixer que la manifestant havia resultat ferida a causa d'una actuació de la policia.

Aquest acord, pel qual Quintana renuncia a les accions civils en el judici, deixa les mans lliures a la seva lletrada, Laia Serra, per ?reclamar màxima contundència penal contra els antiavalots acusats de rebentar-li un ull, sense risc que una eventual absolució dels agents li impedeixi ser indemnitzada.

L'acusació particular que exerceix Ester Quintana reclama nou anys de presó i d'inhabilitació per a cada un dels dos agents, als quals acusa d'un delicte de lesions -no imprudents-, en entendre que, si bé no buscaven directament ferir la manifestant, "van assumir plenament el risc" de fer-ho.