Respecte a la moribunda sanitat catalana un amic i també font em diu «sota Pujol, aquest tocava el pito (xiulet) i les coses anaven com ara veiem que anaven. Ho sospitàvem però no gosàvem entrar-hi. Ara en sabem un bon tros, però estem entre silencis cínics i una cacofonia de pitos embogidora. Ningú no ?reacciona i tot va a pitjor. Ens oblidem d'un Principi de Murphy: «quan les coses van malament poden anar pitjor».
Teníem una sanitat en què el determinant era el diner d'ús final extern que generava, juntament amb el control polític que permetia. Ja amb Mas, ERC va donar suport a aquell sistema, essencialment de CDC. Ja hi havia hagut altres col·laboracions personals i col·lectives. En principi, la pela no té color ni ideari. Si, respecte a ERC, algú en dubta, que doni un cop d'ull al Diari de Sessions del Parlament. Podran veure com, per a CDC i ERC, el dret a la vida i a la seva qualitat queden molt per sota de la utopia secessionista.
Ara ERC està enfrontada a mort amb CDC, per la raó que vaig exposar fa mesos i ara tothom sap: Junqueras vol ser President i treure de la política el petit peu que hi tenen Mas i CDC. Per això li calen les tres coses que Napoleó considerava imprescindibles per a guanyar una guerra: diner, diner i diner. Ara hi afegiria una altra: una opinió pública favorable o bé estructuralment ensarronada. Així sorgeix Toni Comín. Com un personatge del Príncep de Lampedusa va voler fer creure que volia canviar-ho tot per a deixar-ho tot igual. O pitjor. Ara només enganya a qui vulgui ser enganyat.
Només hi ha qüestions de noms i de sigles de partit. Es resisteix el poder sanitari fàctic de CDC, del qual el pinyol és l'anomenat «sector de negocis sanitaris de CDC». Aquest compta amb la cúpula del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i els seus interessos es poden copsar bé llegint a internet el blog RBA, Salut i gestió. RBA són les inicials de Ricard Bosch Amat. Hi ha un tercer sector més magmàtic i només amb cabòries. Són els que creuen que cal nacionalitzar tota la sanitat. L'eix principal és l'extrema esquerra. Aquí cal esmentar el publicista d'El PaísOriol Güell.
No veig cap solució ràpida ni immediata. Com en la lluita contra alguns incendis -i això s'hi assembla- avui només es poden usar mètodes indirectes. D'entrada, i si se'm permet una filigrana lèxica, els problemes sanitaris s'haurien d'analitzar sanitàriament.
La Salut no ha de ser un camp utilitari i d'ús intermitent per enfrontaments crematístics i politiquers, malgrat que l'aberració del sistema creat per Xavier Trias (Ramon Espasa no volgué mai el que tenim) i Jordi Pujol, així com després empitjorat per Mas, Mas-Colell i Boi Ruiz, sigui un seguit de maldats polítiques. O, per atzar, les derivacions de diners públic, la corrupció i el control social no són fets polítics?
Ara bé, cal encetar i acabar un nou plantejament amb una visió de protecció i allargament de la vida, així com de la qualitat de la vida. La resta són factors secundaris. Alguns molt marginats, com la demografia i la racionalització dels costos i el tipus d'organització com digué fa poc el genial Rafael Bengoa. La sanitat pública no és més cara que la privada, ans el contrari. Parlem dels Estats Units, com exemple paradigmàtic?
Finalment, cal dir que cal veure a internet, cosa molt fàcil, el programa de La Sexta Salvados de Jordi Évole, de diumenge passat. Té per títol Qué sucedió en el incendio del Teatro del Liceo (de Barcelona). Hi ha una entrevista al·lucinant i brillant, per part d'Évole, amb Josep Caminal que ocupa l'inefable càrrec de «director general de la presidència», que fou un personatge clau, gràcies al seu amic Jaume Aubia, en el Col·legi de Metges de Barcelona. Avui és clau respecte a com La Vanguardia ignora l'agònica realitat de la sanitat pública catalana. Ja n'he escrit. A més, crec que aviat hi haurà informacions respecte a aquest inefable col·legi, que és un grandíssim i incomprensible element del poder sanitari de CDC.
