o hi ha setmana sense que des de la cúpula de la Generalitat no ens engaltin alguna gran i impune entabanada. Fins i tot es pot dir que no passa ni un dia sense que aquesta insolent maldat no tregui les orelles.

Les ensarronades baixen a raig, per ser després impulsades per la màquina mediàtica de mentir descaradament. Ben sovint, així s'arriba a inserir falsedats en molts de caps. Per un temps més i més breu, es manté l'epistolari independentista de (falses) veritats revelades. Així perdura un decadent control mental i polític de moltes persones honestes.

La setmana passada li va tocar el torn al fracassat i inútil viatge de Carles Puigdemont a Londres. Anem-hi. A inicis de la setmana es va fer saber que Puigdemont seria entrevistat dijous per la prestigiosa BBC, dins el programa The Week's World (La setmana en el món). El programa no és de primera fila, però la cadena, que veig cada dia, ho és.

Tot seguit en vaig dubtar. Tinc molts amics a la BBC i vaig afinar les orelles per veure si n'esbrinava alguna cosa. Van picar aviat. Resulta que es tractava d'una engalipada o encerada, com ho havia estat, feia poc, anunciar, també per la Generalitat, que Puigdemont s'entrevistaria amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Està provat que fou una entabanada de primera divisió.

Respecte de la BBC, la Presidència de la Generalitat va voler amagar la seva mentida, tapant-la com Adam i Eva es van tapar la seva nuesa en el Paradís Terrenal, modest antecedent del que, diuen els secessionistes, hagués estat una Catalunya segregada.

La primera fulla de parra usada per la Generalitat fou que Puigdemont pronunciaria una xerrada a l'entitat Chatman House, una organització per la qual no (sic) passa la política britànica, i que també seria entrevistat per la cadena CNBC, de la qual la Generalitat es va oblidar de dir que era nord-americana i només d'informació econòmica. No té res a veure amb l'audiència ni el pes de la BBC.

Puigdemont, en efecte, va ser discretament entrevistat per l'organització de la CNBC a Londres durant dos minuts i quaranta segons. Les preguntes van ser d'allò més suat (la política no és l'especialitat de CNBC) i les respostes de Puigdemont, en llengua castellana, quan les preguntes foren en anglès, van mancar del més microscòpic interès.

Pel que fa a Chatman House, l'Agència Catalana de Notícies, cent per cent de la Generalitat, va penjar un vídeo que era i és un insult a la intel·ligència i a la veritat. Va parlar de que hi assistien 200 professionals, però un amic meu que hi assistí, i les pròpies imatges, van mostrar, en un únic i ràpid pla general, que només hi hagué 24 persones comptades. El que hi dominaven, en una sala de modestes dimensions, eren les cadires buides, inclosa la primera fila. Ningú va presentar Puigdemont, ni ningú estigué al seu costat quan parlava, ni Puigdemont digué res que no fos banal. Els pocs assistents -de 200, res de res- semblaven ser jubilats, assistents merament casuals o portats.

No podia ser altrament. La Chatman House funciona com un ateneu de casa nostra. S'hi deixen fer actes d'interès per qui sigui. No és una institució acadèmica limitada a uns quants. En pot ser membre qualsevol que, per pròpia iniciativa, pagui la quota, d'un màxim d'unes 300 lliures a l'any. Li dóna el dret a serveis entre els que no (sic) figura pas l'accés a grans personalitats, sinó a modestes activitats.

A Londres hi ha hispanistes i catalanòfils de transcendència mundial. Un bon munt d'ells són vells amics meus. No n'hi va anar cap, cap ni un. Ni cap antic cònsol general britànic a Barcelona, estament en el qual també hi tinc amics. Ni cap periodista britànic dels molts que coneixen Catalunya i sovint he citat. Ni cap regidor de l'ajuntament de Londres. Ni cap funcionari del Foreign Office. Ningú, ningú de ningú, cosa que té tot el sentit del món.

Per tant, fou un fracàs que no tapa el recent sopar a Sant Martí Vell que vaig revelar en aquesta col·laboració i acredita com aquella reunió, presidida per Puigdemont, d'importants alcaldes de CDC volia barrar el pas al retorn de Mas a la política. Qui me n'informà, m'ho precisà. I què hi ha de les batusses internes a l'ANC? I entre CDC i ERC? I la de tots contra tots? No hi ha dret. No hi ha més dret que esbotzar una maleïda paret de mentides.