Els termes 'paronímia' i 'homonímia' han amargat avui, a uns estudiants més que a d'altres, l'examen de Llengua castellana i literatura, el primer que s'ha fet avui de les proves d'accés a la universitat (PAU) a Catalunya.

Uns 32.000 joves han iniciat avui a Catalunya les proves de la selectivitat, que possiblement seran les últimes des que es van implantar l'any 1975, si el pròxim Govern decideix mantenir en vigor la LOMCE, que els dóna caràcter de revàlida de batxillerat.

Els 152 tribunals repartits en 18 poblacions catalanes s'han constituït avui sense problemes i els exàmens s'han iniciat, després de comprovar les identitats dels estudiants, han assegurat fonts de la Secretària d'Universitats.

Diversos alumnes dels instituts Salvador Espriu, del barri del Clot, de Barcelona, i del Jaume Almera, de Vilassar de Dalt (Maresme), han explicat a Efe que l'examen de Llengua castellana ha estat "assequible", "està al sac" i "ha anat bé" i que l'única pregunta que els ha semblat una mica més complicada ha estat explicar la diferència entre 'paronímia' i 'homonímia'.

Aquesta qüestió s'ha plantejat als alumnes a la part comuna de l'examen de Llengua castellana i literatura, en l'apartat de reflexió lingüística, i valia tres punts.

Els estudiants havien d'explicar, en un màxim de quaranta paraules, la diferència entre els dos termes i aportar exemples de cadascun.

La 'paronímia' és una relació semàntica que consisteix en dues (o més) paraules semblants en el so, però que s'escriuen de forma diferent i tenen significats diferents, com per exemple adaptar i adoptar, espècia i espècie o actitud i aptitud.

L''homonímia' és la qualitat de dues paraules, de diferent origen i significat per evolució històrica, que tenen la mateixa pronunciació i la mateixa escriptura, com 'vino' (beguda) i 'vino' (de venir); banc (seient) i banc (entitat) i 'nada' (verb nedar) i 'nada' (res).

El malestar per aquesta qüestió s'ha començat ja a notar a twitter, on alguns estudiants insulten obertament les dues paraules, altres s'ho prenen a broma i alguns les relacionen amb la 'catàfora', una paraula que es va convertir en l''estrella', per la seva dificultat, de la prova de selectivitat de Llengua castellana del passat 2015.

El primer examen d'avui també ha inclòs, a la seva opció A, un text d'un dels relats del llibre "El fin", de l'escriptora Soledad Puértolas, i un altre, a l'opció B, un pròleg que el desaparegut Gabriel García Márquez va escriure per a "Clave: Diccionario de uso del español actual" el 1996.

Un nombrós grup d'estudiants ha fet a primera hora d'avui a Catalunya també una prova específica de Llengua castellana, per poder entrar en els Graus d'educació infantil i primària, l'anomenada Prova d'Aptitud Personal (PAP), que és pràcticament igual que la que realitza el gruix d'alumnes de les PAU.

La diferència ha estat que els que han hagut de fer l'examen de les PAP han hagut de respondre qüestions sobre les lectures obligatòries, com "La Celestina", de Fernando de Rojas, i "Tres sombreros de copa", de Miguel Mihura.