Diputats i exdiputats de la CUP han enviat una carta a la militància per reclamar-los unitat pocs dies després de la dimissió de sis membres del Secretariat Nacional, divendres passat, per discrepàncies amb els posicionaments de la formació anticapitalista en els darrers mesos. En la carta, els signants demanen «posar les llargues i fitar lluny» i «superar l'esquema d'empat permanent i repensar la tardor immediata amb certa calma i impuls resolutiu».

«Amputats no servirem i l'única sortida és anar a l'una», afegeixen els deu diputats actuals al Parlament, els tres diputats de l'anterior legislatura i membres del Secretariat Nacional, en procés de renovació. D'altra banda, en el document admeten que s'ha generat «una estesa percepció» que la CUP alentia la legislatura i per això demanen disculpes «a tots aquells que creuen que no hem estat a l'altura».

Els signants -entre els quals hi ha actuals diputats al Parlament com Anna Gabriel, Benet Salellas, Eulàlia Reguant, Mireia Boya o Mireia Vehí; els anteriors, com David Fernández i Quim Arrufat, i els dos que van deixar l'escó després de l'acord d'investidura, Josep Manel Busqueta i Julià de Jòdar- fan una crida a la recerca de «llocs comuns, esforços compartits i reflexions recíproques per establir una estratègia clara» on totes les sensibilitats hi tinguin cabuda.

Així, asseguren que la formació és «un mirall del país, dels sectors socials més colpejats i de totes les lluites obertes». Per això, defensen que la unió «multipliqui la força i la hipòtesi del potencial de la ruptura independentista agafi volada» davant un Estat «demofòbic, autoritari i neoliberal».

En la carta, els membres de la CUP també reconeixen al «punt singular» al qual va arribar el debat en el si de la formació a l'Assemblea de Sabadell, en la qual s'havia de determinar si es donava suport a la investidura d'Artur Mas i que va acabar amb un empat a 1.515 vots. En aquesta context, professen la defensa de l'assemblearisme, una característica inherent a la formació. En aquest sentit, critiquen les «injustes acusacions llançades impudentment» tot i que reconeixen «la impotència que genera l'empat, els dubtes, la frustració reiterada o la dissidència necessària entre els nostres companys», afirmen. D'altra banda, la carta avisa que la CUP «afronta ara el major debat polític que hagi viscut mai abans» i assegura que ho farà «com sempre, a la caputxina, i entre totes i tots, debatent i cercant des de la intel·ligència col·lectiva per posar-nos al servei de les classes populars i de la causa política catalana cap a la llibertat». En la missiva, els diputats i exdiputats de la CUP assenyalen que després de les eleccions d'aquest diumenge caldrà «construir de seguida una via independentista cap a la democràcia» davant d'una «absència d'una via democràtica cap a la independència».

La darrera crisi que ha atravessat la formació anticapitalista es va desencadenar divendres passat, 16 de juny, quan sis dels quinze membres del Secretariat Nacional -Ester Rocabayera, Guim Pros, Joel Jové, Omar Diatta, Roger Castellanos i Tomàs Sayes, tots ells adscrits al corrent Poble Lliure- van presentar la dimissió en bloc per per discrepàncies amb els posicionaments de la formació anticapitalista en els darrers mesos que, diuen, «s'han anat present ens allunyen de l'estratègia independentista que havíem assumit programàticament». Dilluns passat, la CUP engegava el procés de renovació interna, no sense estalviar una estirada d'orelles als dimissionaris. Els motius pels quals van plegar, no són «compartits» per la resta de la direcció.