«I quan, en aquest escenari que tu dibuixes, quan deixaria Artur Mas la presidència de la Generalitat?». La pregunta la plantejava el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, el 2 d'octubre de 2014 en el decurs de la primera trobada que va mantenir amb el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.

«L'escenari» de què parla Fernández Díaz, segons es desprèn de la transcripció de noves gravacions revelades ahir per Público, resumint, és el següent: De Alfonso, amb el pretès suport d'empresaris catalans gens partidaris de la independència i aprofitant que aleshores Convergència era «una olla de grills», ja estava «movent fils» per precipitar la caiguda de l'aleshores president, Artur Mas, i el seu posterior relleu, que havia de ser l'exconseller de Justícia i ara diputat al Parlament, Germà Gordó, un home, en paraules de De Alfonso, «molt ambiciós». «Has de saber-ho, Germà, els empresaris -en les converses se citen els noms d'Isidre Fainé (CaixaBank), de José Luis Bonet (Freixenet), de Julio Fernández (de l'associació d'empresaris gallecs de Catalunya) i del traspassat José Manuel Lara (que va ser president del Grupo Planeta)-, els empresaris et donarien suport».

Primer, però, calia convèncer Mas, objectiu que requeriria una trucada del president, ara en funcions, Mariano Rajoy, en la qual oferís diàleg a Mas a canvi de renunciar al full de ruta sobiranista. Partint de la base que «tots els éssers humans tenim un certa vanitat», el director de l'Oficina Antifrau proposava que Rajoy plantegés negociar algunes de les reivindicacions de l'aleshores Govern de Catalunya a canvi que Mas renunciés a la presidència. De l'última filtració de les converses se'n desprèn que De Alfonso, fins i tot, tenia al cap què havia de dir Rajoy a Mas: «Mira, passaràs a la Història com l'únic expresident de la Generalitat que serà assessor també del Govern en qüestions de política territorial. Perquè Montilla va renunciar, Pujol i Maragall... només quedes tu», i «els llibres d'Història parlaran de tu com algú que mai no es va saltar la llei, que va ser moderat»; però, «cony (sic), això sí, has de deixar el partit a mans d'una altra persona que hereterà el programa (...) però no l'ideari de laindependència com tu has proposat». Després de posar-se en la pell de Rajoy, aleshores De Alfonso li deia a Fernández Díaz: «I aquesta persona estic segur que és Germà Gordó». L'exconseller, en paraules del màxim responsable de l'Oficina Antifrau, es deixava «estimar» i estava «encantat» amb la conspiració. «Quan m'escolta explicant-li tot això -li va dir De Alfonso a Fernández Díaz- no em diu que no».

A?tot això, el contuberni de De Alfonso hauria comptat, segons afirma aquest alt càrrec en les gravacions, amb el suport d'UDC, concretament de Ramon Espadaler: «diu que li sembla bona idea», afirmava el cap d'Antifrau. I el recargolat pla culminaria amb el nomenament d'algú «que no tingués cap interès al darrere» i que només es mogués «pel bé de la societat», que exerciria, a Madrid, d'enllaç entre els Govern espanyol i la Generalitat. I acaba De Alfonso: «Dit això, estem investigant coses d'Esquerra, però són molt dèbils. Aquesta és la veritat, ministre». Investigacions que van transcendir en la primera filtració de les gravacions (vegin l'edició de dimecres, 22 de juny de 2016 de Diari de Girona), en què l'objectiu principal era el vicepresident català, Oriol Junqueras. Ahir, però, De Alfonso negava haver proposat res, ho atribuïa tot a Fernández Díaz i afirmava que només «seguia la corrent al ministre».