Allunyar-se de Gran Bretanya sol ser una mala cosa, encara que només sigui perquè allí sorgí la base fundacional dels moderns Drets Humans, la Magna Carta, el 1215. Per tant, caldrà parlar del gran tema del Brexit i de la Unió Europea. També caldrà tractar de l'embolic electoral casolà d'avui en el que costa entendre que no tothom vegi que cal una gran entesa. Hi haurà temps per escriure'n.

Però ara, i al meu entendre prioritàriament, cal que ens assegurem que l'immens escàndol centrat en la persona del director de l'Oficina Antifrau de la Generalitat, Daniel de Alfonso no sigui enterrat com un misteri. Ha de ser esbrinat fins al més minúscul detall.

Dijous en vaig escriure aquí un breu paper titulat "El ministre, les eleccions i l'alt càrrec de la Generalitat". Recomano rellegir-lo. Unes setmanes abans ja havia revelat el paper discret però actiu que estava fent l'exconseller Germà Gordó buscant una entesa entre CDC i PP. Gordó fou durant molts anys gerent de CDC i, després, el gran valedor de Jordi Vera, exdirigent d'organitzacions terroristes marxista-leninistes i esdevingut cap de la sucursal de CDC a Perpinyà.

La meva informació era una reacció en contra d'aquell xocant intent d'acostament per part d'un sector del PP. Entre els més criticats hi havia Fernández Diaz i Sáez de Santamaria.

Res de tot això va ser desmentit per l'enrenou mediàtic causat per les manifestacions del ministre de l'Interior i de Daniel de Alfonso publicades pel diari Público, ans el contrari. Público ahir va afirmar que encara tenia revelacions pendents que reprendrà tot seguit.

Els infinits mitjans de la Generalitat van tenir una primera reacció d'entusiasme, interpretant-ho tot com una maniobra electoral contra CDC. Feien riure. Des d'aleshores han baixat del tot les veles.

Ara ningú no es pot creure que a Antifrau hi ha només un problema puntual. El dirigent de la CUP Benet Salelles va tirar més benzina al foc dient que Antifrau solament va presentar una denúncia a fiscalia malgrat disposar d'un pressupost de cinc milions d'euros. Què feia, per tant, Antifrau, xerramequejar? Respecte a què?

Això lliga amb el gran tema a aclarir: per a què serveix aquella oficina administrativa que, vés per on, va sorgir d'una iniciativa d'ERC però que generà dubtes sobre la seva utilitat des del primer moment? El conseller d'Economia del Tripartit, l'honest Antoni Castells, que mai no ha estat ni sospitat de res incorrecte, va preguntar-se en veu alta si una oficina més, depenent de l'administració, no podria precisament dificultar el bon control del diner públic. Podria ser una nosa per al poder judicial. Personalment, sempre ho vaig témer.

En tot cas, resulta evident que la recent intervenció pública de De Alfonso, molt agressiva i carregada de sobreentesos, obliga a un aclariment de fons. També els grans mitjans haurien de fer un pensament. La seva reacció davant de les revelacions de Público fou en ocasions clarament sectària i mínima. El paper del ministre de l'Interior va ser humanament pèssim. Però queda clar vers on cal investigar preferentment i sense tabús. Cal, efectivament, fer-ho, i molt de veritat.

Fins i tot calen preguntes molt elementals. Com es va pensar que una personalitat com la que ahir va mostrar De Alfonso era adient per a aquesta funció? Conec molts magistrats i molts fiscals. Tots són molt diferents de De Alfonso, i això no és res de secundari.

Darrere tot plegat hi ha el grau de podriment de la societat catalana. Des de fa anys crec que és molt alt. No crec que s'hagi de lligar "només" a unes determinades pràctiques familiars sinó que es van triar com a sistema. Hi ha d'haver molt i molt més. La meva esperança rau només en el poder judicial i, en el pla immediat, en el procediment pel "macro cas" Innova que instrueix a Reus un magnífic magistrat, ajudat per una excel·lent policia Judicial, en aquest cas la Guàrdia Civil. Res no hi ha de desentonar-hi, ni un mil·límetre. Tampoc no s'ha d'oblidar que De Alfonso digué, segons un gran diari català, "les hemos destrozado el sistema sanitario". Crec que la frase és tan falsa com d'antologia. No cal ser Sherlock Holmes per treure'n un bon valor indiciari.

Ho faré.