Un vell i molt proper amic de Carles Puigdemont em diu: «Si ell (Puigdemont) pogués, deixaria de ser president de la Generalitat per tornar a ser alcalde de Girona». No em precisa si li va dir ahir o fa més dies. De fet, ja havia fet diverses insinuacions. La font no m'ha enganyat mai. Puigdemont no viu en una torre de marfil. El coneixen infinitat de gironins. Molts poden apreciar que quan diu que les coses van bé el cor no hi és. Es veu que posa distància entre el «procés» i ell, cosa justificada i prudent. Sembla ser un preludi de murri abans del moment d'haver de dir «nois, jo ho he intentat però no me n'he sortit». Ja ha dut a terme una jugada de mestre en tirar la pedra i amagar la mà respecte a liquidar Mas a dins de CDC. Recordin el crucial i secret sopar d'alcaldes organitzat a un poblet gironí que vaig revelar. Veurem si serà capaç d'organitzar una operació semblant. Hi ha tantes batusses dins la colla o olla independentista que li seria fàcil trobar un assortiment de raons. Ànims. En síntesi, quan Puigdemont diu que tot va bé, excusin-lo i mirin els temes un per un. Es posaran a riure. Cada tema és per que a tota persona assenyada li creixin clams de fugida. Ell ho sap. Arribat el moment en què la davallada cremarà tots els ulls, serà possible autoimputar-nos a tots perquè havíem d'haver reaccionat abans dient que la broma s'havia d'aturar? Ho veig difícil perquè el que ocupa el lloc de la comunicació social és una màquina d'ensarronar. Els pitjors culpables són els que la crearen i la fan funcionar. Aquesta màquina se supera dia a dia. La setmana passada va voler fer creure que havien estat els Mossos d'Esquadra els autors de la detenció d'una perillosa banda d'atracadors serbis a Barcelona. Els noticiaris de TV3 va parlar d'una actuació de «la Policia», sense més precisions, mentre es mostraven llargament imatges de cotxes dels Mossos -al pla posa: les portes obertes amb les lletres «Mossos d'Esquadra»- que havien arribat a misses dites. Això és «fer-se la foto». En donar una enquesta, ahir TV3 digué tots els grups electorals que havien pujat o baixat, en funció de les dades. Però de CDC i d'Homs ometé dir que havien baixat. Com la màquina manipuladora de la Generalitat pot ser creguda en res? Com un pare pot dir a un fill que se la cregui? Tenir instal·lada una màquina pública de mentir té infinites conseqüències, totes negatives, en els ordres més greus, com la cohesió social, la creativitat intel·lectual i econòmica, l'autoestima moral i cultural i l'interès per la realitat i la veritat. Max Weber, i molts altres, jo inclòs, creiem que això afecta al progrés. Aquí i ara, l'únic un factor que ens podria redimir seria entrar autocríticament en l'anàlisi de la nostra actual misèria, per no dir maldat i esbiaixament moral. Alemanya ho va saber fer després de la maldat nazi-feixista i després contra el comunisme que se li va imposar a la seva meitat Est. En llenguatge per a mi massa vaticà, ho acaba de fer l'abat de Montserrat. Cal agrair-li-ho. Deturar el nostre anar malament -tapat per Puigdemont- requereix no defugir de la nostra necessària autocrítica, per dir-ho en fraseologia comunista, o un alt grau de penediment, per afirmar-ho en llenguatge cristià. Sigui el que sigui i com sigui, no podem sortir-ne de puntetes: el cistell de les mentides està massa atapeït. Cal buidar-lo. Fins i tot l'audiència de TV3 ha passat d'un incomprensible primer lloc al tercer, sense, vergonya de les vergonyes, que la xarxa de Catalunya de RTVE hi hagi contribuït ni un polsim, ni un borrall, ni un pensament, usant aquest mot en la vella i ben nostrada accepció culinària (exemple, un pensament de llorer). Quant a la realitat real i la veritat vera, cal pensar en tenir més coratge i sobretot en servir a un poble al qual, des de fa anys, s'ha estat enganyant, sobretot des d'un pujolisme avui força ben identificat.