Els actes de la Diada començaran a les 17.14 amb el repic de campanes de la Seu Vella de Lleida i culminaran amb un batec simultani a les cinc localitats que aquest any seran seu de la mobilització per simbolitzar l'arribada de la república catalana. L'efecte del batec s'aconseguirà aixecant i baixant els punts de color groc que es repartiran el mateix 11 de Setembre, segons van explicar ahir l'ANC i "mnium Cultural a la capital del Segrià. De fet, el punt groc amb una R de república al centre també és l'element principal de la part davantera de la samarreta de la Diada, que al darrere porta inscrit el número 11 donar el missatge que tots els concentrats són un «equip guanyador».

Els detalls dels actes de la Diada els va explicar el coordinador de la Comissió de Mobilització de l'ANC, Oriol Codina. Després del repic de campanes de les 17:14, es llegirà una part del manifest comú i, tot seguit, sonarà una cançó instrumental. Tothom a Lleida aixecarà els punts fent l'efecte d'un batec al ritme de la música i es passarà el relleu primer a Berga i després a Salt, Tarragona i Barcelona. Per acabar de culminar l'acció, un coet a cada ciutat anunciarà que ha arribat el moment d'aixecar els punts alhora al ritme de la música, mentre colles castelleres construiran uns pilars que simbolitzaran els valors de la república catalana.

«Generarem la imatge que tot un país està bategant, que està actiu, viu, en moviment, que està a punt per la república catalana, per tant, serà una evidència que aquest 11 de Setembre anem més forts que mai perquè també arriben moments que ho requereixen», va destacar Codina.

Pel que fa a la samarreta, es posarà a la venda el proper dimarts i el pack inclourà un retolador especial perquè tothom s'hi pugui escriure el nom, com llueixen els jugadors d'equips esportius. La samarreta és blanca i té el punt groc amb la R al centre a l'altura del pit, amb la inscripció «a punt». Codina va remarcar que «el que volem evidenciar amb això és que en aquesta Diada totes les persones que hi participin en els cinc punts estaran unides fent pinya al mateix equip, per guanyar i aconseguir la república catalana, el gol de totes les nostres vides», va afirmar.

Les inscripcions

Els representants de les entitats sobiranistes van explicar que de moment el ritme d'inscripcions és un «degoteig lent» com ha passat habitualment durant la primera quinzena d'agost i per això confien que el ritme s'acceleri a partir del pont del 15 d'agost i que la setmana que ve ja s'arribi als 100.000. Fins i tot confien que el fet d'haver descentralitzat la mobilització suposarà un augment de la participació de persones que altres anys no van poder desplaçar-se fins a Barcelona.

La vicepresidenta d'"mnium Cultural, Marina Llansana, va ser l'encarregada de llençar els missatges més contundents per cridar a la participació. Va remarcar que «som conscients que estem en una fase del procés en què el ressò internacional és fonamental i aquestes mobilitzacions massives que organitzem cada 11 de Setembre ens ajuden moltíssim».

També va posar l'èmfasi en la necessitat que la Diada sigui una «resposta massiva dels demòcrates» als «atacs de l'Estat contra Catalunya». «Això ja no va d'independència, ja fa temps que això va de democràcia; quan s'ataca la presidenta del Parlament de Catalunya el que s'està atacant són les institucions catalanes, per tant, el conjunt de la societat catalana; quan s'ataca la democràcia, els demòcrates hem de respondre massivament», va etzibar. «No hi ha lloc pel cansament, hem de continuar endavant», va dir, i va afegir que la societat civil ha d'estar més que mai al costat de les institucions del país i continuar impulsant el procés per arribar fins al final.

Tria sense intencionalitat

El coordinador de la Comissió de Mobilització de l'ANC també va voler tancar la «petita polèmica» que s'ha generat pel fet que cap de les cinc seus escollides per celebrar la Diada estiguin governades per PDC. «No hi ha hagut cap intencionalitat, ha estat una coincidència», va assegurar. Codina va explicar que la tria es va fer en base a les propostes rebudes, les infraestructures i els relats propis de cada punt per ampliar la base social de l'independentisme.