Els germans Higini i Ramon Cierco, accionistes majoritaris de la intervinguda Banca Privada d'Andorra (BPA), van denunciar ahir haver rebuts pressions i amenaces per part de la policia espanyola perquè li facilitessin informació bancària de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras.

Els Cierco van comparèixer ahir al matí davant la jutge instructora del «cas BPA», Canòlic Mingorance, en qualitat d'inculpats en aquesta causa, després que el govern andorrà presentés una querella criminal contra diversos exdirectius de l'entitat per blanqueig de capitals.

A més de defensar la legalitat de l'actuació de BPA, Higini Cierco va posar en coneixement de la responsable judicial amb valor de denúncia «una sèrie d'amenaces i extorsions de què va ser objecte per part de comandaments policials espanyols molt abans de la intervenció del banc», segons un comunicat del Grup Cierco.

Segons va dir, la policia espanyola li va advertir que si no col·laborava amb ella «s'actuaria contra BPA» i si feia falta es faria «via administració americana».

Els Cierco van assegurar que el govern d'Andorra està al corrent d'aquestes pressions des de fa mesos, però que no van denunciar els fets abans «per prudència i temor a les hipotètiques represàlies de l'Estat espanyol» i perquè van pensar que «la pressió no aniria a més». El llavors president de BPA va rebre al maig del 2014 una trucada de l'agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra, Celestino Barroso, informant-lo que era convenient que es veiés amb unes persones a Madrid i col·laborés amb elles en el que demanessin, o d'altra manera el banc «moriria».

«Se'ns va dir que els americans n'estaven al corrent i que sabien com fer-ho», va declarar Higini Cierco. Finalment, es van trobar a Madrid el conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, i el comissari en cap del departament d'Assumptes Interns de la Policia Nacional, Marcelino Martín Blas, qui «li va demanar informació bancària d'Artur Mas, Oriol Junqueras, Jordi Pujol i les seves respectives famílies».

Els responsables del banc, «conscients del perill de l'advertència», van decidir proporcionar informació a la policia espanyola.