El Tribunal Suprem ha absolt l'advocat José Antonio B. del delicte de furt, malgrat estar provat que es va quedar amb 6.000 euros d'una indemnització que corresponia a una anciana analfabeta que viu d'una pensió de 537 euros, a causa dels errors comesos pel segon lletrat de la dona.

L'Audiència de Tarragona va considerar provada l'estafa dels 6.000 euros per part del lletrat d'ofici de l'anciana, però el va absoldre perquè va creure que no havia de ser acusat d'estafa, sinó de furt. L'anciana va recórrer aquella absolució, però el Suprem ha tornat a absoldre l'advocat pels errors de l'escrit d'acusació de la dona i perquè el fiscal no ha recorregut contra l'Audiència. L'advocat estafador resulta absolt encara que els seus actes delictius han resultat provats (i de fet el Suprem rebutja també el recurs d'aquest lletrat). La sentència relata com María del V. P. era vídua des de l'any 2000 i comptava en el moment dels fets, l'any 2002, 70 anys d'edat.

La sentència també relata que la dona "peca de falta d'instrucció, ja que no va aprendre a llegir ni a escriure i comptava amb 322 euros de pensió de viduïtat i 215 euros de pensió de jubilació".