La Diada d'avui tindrà, com en els últims anys, una clara reivindicació a favor de la independència de Catalunya. Coincideix, però, amb una efemèride. Fa exactament 40 anys que la Devesa de Girona va acollir, per primera vegada i a la llum del dia, un acte per celebrar la Diada que va aplegar a unes 2.000 persones.

Aquell dia es van reivindicar les llibertats democràtiques i exigir el restabliment de les institucions i d'un Estatut per arribar "al ple exercici del dret a l'autodeterminació". En un manifest unitari que va llegir Salvador Sunyer, el qual va parlar després de ser presentant per l'escriptor i periodista Narcís-Jordi Aragó (mort el passat 22 d'agost) es va retre un homenatge a líders catalans com Francesc Macià, Lluís Companys o Josep Irla, i es va recordar al gironí Carles Rahola.

Era la primera vegada que els catalans podien sortir lliurement al carrer per celebrar la Diada. El Govern Civil va autoritzar l'acte amb un permís per "a partir de les 16 hores i amb una durada de quatre hores i mitja, en l'estadi de l'entitat GEiEG, situat a la Devesa: Representació de Titelles, a càrrec del grup Dits i Ninots; Audició de Sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona; recital a càrrec del conjunt musical Indika de Figueres i de la cantant Maria Dolors Lafite". El governador permetia la cloenda amb "la intervenció de Don Salvador Sunyer i Aymerich, que dissertarà sobre el tema "naturalesa i significació de la celebració de l'11 de setembre"".

La jornada va transcórrer "dins la més absoluta normalitat i un ordre perfecte", recollia la premsa de l'època, amb la participació d'entre dues i tres mil persones, "la majoria joves". Es va seguir "el programa assenyalat", tot i que el grup Indika finalment no va actuar i Dolors Lafitte, amb la guitarra en mà, va tancar la seva actuació musical amb el cant Els segadors, que molts dels assistents cantarien aquell dia per primera vegada i que va "cobrar un caire més unitari si cal a la festa", tal com recolliria dies després la revista Presència.

Sunyer, que l'any següent seria escollit senador per l'Entesa, va llegir el manifest unitari de l'Assemblea Democràtica de Girona.

En aquest, es va recordar a Carles Rahola, "figura simbòlica dels tràgics afusellaments de què foren víctimes centenars d'homes i dones de les nostres comarques en acabar la guerra. Que l'exemple dels patriotes que ens han precedit en la lluita per les llibertats democràtiques i nacionals, marqui el camí que ens ha de conduir a la victòria". El manifest va ser molt aplaudit.

Segons Presència, l'acte va ser "una festa" i estimaven que amb 4.000 assistents. Es va destacar que hi havia "nombroses banderes catalanes", també als balcons de la ciutat, en "un ambient de festa popular i nacionalista" donant un "aspecte multicolor com mai no havien pogut presenciar la majoria de la gent que hi havia". A banda dels col·lectius integrats a l'Assemblea Democràtica de Girona, l'acte va rebre nombroses adhesions d'entitats, com les sindicals, estudiantils o culturals, entre altres.

La Cobla Ciutat de Girona va posar el punt final amb una audició de sardanes fins a les 20 hores.

La Diada del 76 no es podia entendre sense els fets que la van precedir. Al final del franquisme, els partits polítics actuaven en la clandestinitat i públicament només ho feia el moviment obrer, als quals s'hi afegien una resistència cultural i veïnal. En aquest context, el 1975 va néixer l'Assemblea Democràtica de Catalunya i lluitaria contra el franquisme sense Franco.

Detencions, manifestacions reprimides, multes del Govern Civil, van precedir l'11-S del 76 a Girona. L'any abans, l'Assemblea ja feia campanya per l'amnistia, que va derivar en manifestació, la primera d'aquest caire.

El 4 d'abril es constituïen a Salt per "la lluita per la llibertat i l'amnistia, el reconeixement dels drets de la nació catalana i l'autèntica democratització del nostre poble" i, l'1 de maig, va promoure la participació en un acte a l'església de Sant Josep. A la concentració a la Rambla hi va haver tres detinguts, multats amb 140.000 pessetes per alterar l'ordre públic. El moviment democràtic es va anar confirmant a l'estiu, arribant a l'11- S del 1976 amb la primera Diada en llibertat després de 40 anys de repressió franquista.