«Referèndum o referèndum». Així va anunciar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que la convocatòria d'una consulta sobre la independència per a la segona quinzena de setembre, amb o sense l'aval de l'Estat. A més, va avançar que Catalunya estarà «preparada» per «desconnectar-se» d'Espanya al juliol amb les estructures d'Estat enllestides.

En l'obertura ahir del debat de la qüestió de confiança al Parlament, abans avui el ple certifiqui el seu aval al president amb els vots de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP, Puigdemont va redissenyar el full de ruta per intentar culminar el procés cap a la independència, situant el referèndum en primera línia.

Malgrat que el pla inicial de JxSí passava per la convocatòria d'unes «eleccions constituents» cap a mitjans del 2017, Puigdemont va assumir el compromís d'impulsar un referèndum, amb o sense l'aval de l'Estat, com des de fa mesos reclamaven la CUP, Demòcrates de Catalunya i l'ANC, amb el vistiplau d'ERC, però amb múltiples recels en el Partit Demòcrata Català, el seu propi partit. «O referèndum o referèndum», va sentenciar Puigdemont, que es va mostrar disposat «fins a l'últim dia» a acordar els termes de la consulta amb el Govern de l'Estat.

Puigdemont es va adreçar al sistema polític espanyol un cop més per reclamar que reconeguin el que està passant a Catalunya i afrontin la demanda d'una majoria de la societat catalana. Va assegurar que des del Govern hi ha «tota la disposició a col·laborar lleialment amb un govern espanyol que vulgui col·laborar lleialment» per fer possible un referèndum acordat, la «fórmula ideal i que té un consens enorme» a Catalunya, «el mecanisme més clar i acceptable internacionalment per acceptar la voluntat d'un poble».

Ara bé, també va avisar que aquesta oferta que fa a l'Estat «no caduca», però tampoc «paralitza» el procés sobiranista, de manera que a final de juliol del 2017 el Parlament ja haurà aprovat les denominades estructures d'Estat bàsiques i Catalunya estarà, segons el seu parer, del tot «preparada per poder-se desconnectar amb plenes garanties» de l'Estat. A més, el president va garantir que es farà «de manera ordenada, sense salts al buit, amb garanties pel que fa a la seguretat jurídica, però també respecte a la viabilitat econòmica del nou estat». «Estarem preparats», va afirmar.

En concret, entre juny i juliol del 2017, JxSí i la CUP preveuen aprovar ja les anomenades lleis de «desconnexió», per dotar Catalunya d'una Hisenda pròpia, una Seguretat Social catalana i un nou ordenament jurídic que deixi enrere el marc legal estatal.

Seria sota aquesta eventual legalitat catalana que, si l'Estat espanyol es nega a autoritzar-ho, Puigdemont convocaria un referèndum per a la «segona quinzena de setembre», després de la Diada.

A banda, va explicar que ja s'està treballant fins a l'últim detall no només de les tres lleis, sinó també en mesures «més concretes i operatives», en les actuacions que caldrà fer en «àmbits especialment sensibles el dia de la desconnexió i els dies i les setmanes ?següents». Seran diversos centenars de mesures concretes, va dir, que afectaran tots els àmbits.

En el seu discurs de prop d'una hora, Puigdemont no va fer referència a les «eleccions constituents» ni a cap altra alternativa que no passi pel referèndum, l'«arquitectura» del qual anirà a càrrec del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, mentre que de la seva organització s'encarregarà el departament que lidera ara el conseller d'Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva.

Serà un encàrrec, va dir, «que apel·larà tot el Govern i del qual tot el Govern assumeix la responsabilitat que li pertoca».

Durant el seu discurs, el president també va fer al·lusió a polèmiques recents. En un dels moments, va animar els que alaben la «moderació i el centrisme» a contrastar si el PP actua d'aquesta manera amb Catalunya i va recordar l'al·lusió del president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, quan va dir «no es pot negociar amb la pistola del separatisme a sobre de la taula». Des del faristol i davant la mirada d'un dels seus consellers, Santi Vila, que va escriure un polèmic tuit en què va celebrar que l'electorat premiés «perfils centristes» a Euskadi, Puigdemont va dir que el PP «en realitat considera pitjor» el secessionisme català: «Per negociar amb ETA es van reunir almenys dues vegades i per negociar amb nosaltres no accepten ni seure a la taula», va afirmar.

Puigdemont va iniciar el seu discurs amb un missatge de tranquil·litat. «No m'espanta cap escenari que surti d'aquest Parlament», va dir. En acabar, va parlar breument amb els líders de C's i del PSC i es va trobar amb els diputats de JxSí, que el van rebre amb crits d'independència.