La Fiscalia de Barcelona veu un possible delicte de desobediència en la decisió de l'Ajuntament de Badalona d'obrir el 12-O, malgrat que un jutge els ho havia prohibit, mentre el consistori va invocar ahir el dret a la llibertat ideològica consagrat en la Constitució.
Davant el jutjat contenciós número 14 de Barcelona es va celebrar ahir una compareixença en què l'Advocacia de l'Estat, en representació de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, i l'Ajuntament van exposar els seus arguments. Paral·lelament, la Fiscalia de Barcelona va anunciar que tenia previst obrir diligències per investigar si l'Ajuntament va incórrer en un delicte de desobediència a l'autoritat judicial però el PP de Badalona es va avançar i dimecres mateix va presentar una denúncia al jutjat de guàrdia, que va acordar obrir una investigació per un delicte de desobediència, tot i que encara no ha encarregat cap diligència per aclarir els fets.
Així, serà el jutge qui dirigeixi la investigació encara que el ministeri fiscal podrà plantejar-li les diligències que cregui oportunes.
Per la seva part, l'Ajuntament va argumentar ahir, en la vista celebrada davant del jutge que li va prohibir obrir al públic, que la seva iniciativa està emparada per la llibertat ideològica, principi reconegut per la Constitució i superior a qualsevol altra norma.
Després d'insistir que el 12-O va ser festiu a Badalona, per ser considerat administrativament un dia "inhàbil", la lletrada va acusar de "mala fe" la Delegació del Govern per haver esperat cinc mesos per sol·licitar la suspensió cautelar de l'acord del consistori, malgrat que aquest va ser aprovat i fet públic el mes de maig passat.
L'advocat de l'Estat va justificar que dilluns passat demanés al jutge la suspensió de l'acord, de forma cautelar i sense escoltar l'Ajuntament, en què estava en joc un "perjudici irreparable" a la llibertat ideològica dels empleats, que s'haurien vist emplaçats a significar-se acudint o no a la feina. També va defensar davant del jutge que el 12-O és un "dret positiu" reconegut per l'ordenament jurídic i a l'Estatut dels treballadors, que té un indubtable "interès cultural, tradicional i social".
La decisió de l'Ajuntament va concitar ahir les crítiques de les quatre associacions de jutges, que van emetre un comunicat per recordar a l'alcaldessa i regidors que no estan per sobre de la llei. També el ministre en funcions de Justícia, Rafael Catalá, va censurar l'actitud de l'Ajuntament, que segons la seva opinió va cometre un "acte de desobediència expressa".
El PSC proposa un nou govern
La polèmica suscitada al consistori de Badalona, governat per una coalició de la CUP i Podem (Guanyem Badalona), ICV-EUiA i ERC, ara ha donat peu al PSC -partit que va facilitar la investidura de l'alcaldessa Dolors Sabater- a proposar una moció de censura i liderar un govern alternatiu, amb suport extern del PP, encara que en cap cas per tornar a fer alcalde el popular Xavier García Albiol.
Poc després, Albiol va rebutjar aquesta proposta. "Jo no participaré en aquest circ. El que està passant és un espectacle denigrant i no hi posaré el meu gra de sorra. Són ganes de prendre el pèl a la gent i marejar la perdiu. És més una operació de guanyar imatge que no de voluntat real de voler arribar a un acord", va afegir. Mentrestant, des de Ciutadans instaven el PP i el PSC a arribar a un acord.
