El jutge d'instrucció del cas del 9-N va acordar ahir obrir judici oral contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, pels delictes de desobediència i prevaricació administrativa. En canvi, el jutge va denegar obrir judici oral per un delicte de malversació de fons públics, únic que podia implicar penes de presó.

La fiscalia no els va acusar d'aquest delicte i va demanar 10 anys d'inhabilitació per a Mas i 9 per a Ortega i Rigau per l'organització del procés participatiu del 9-N. En canvi, l'acusació popular demanava 6 anys de presó per malversació, que ha denegat el jutge.

A partir d'ara, els acusats tenen deu dies per presentar els escrits de conformitat o de defensa. La decisió del jutge sobre l'obertura de judici oral no té l'opció de presentar recurs i el magistrat només concedeix cinc dies per recórrer la part de la resolució que desestima el presumpte delicte de malversació de fons públics.

En el seu escrit, el magistrat observa que no es van malversar fons públics perquè les partides destinades pel 9-N es "van aprovar i es van concertar amb anterioritat a la suspensió per providència de 4 de novembre pel Tribunal Constitucional de la convocatòria de l'anomenat procés de participació ciutadana". D'aquesta manera, en principi els tres acusats evitarien la presó.

A més, recorda el magistrat, els pagaments establerts en els contractes eren "exigibles per tercers" i que no es va produir "una apropiació sense ànim de reintegrament, amb ànim de lucre i destinat a un fi no autoritzat", ja que aleshores el TC encara no s'havia pronunciat contra la consulta.

Amb tot, en l'acte en què delimita els fets a jutjar pel 9-N, el magistrat sosté que Mas "va articular una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió acordada pel TC, "emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir irraonablement en aparent font de normativitat (...)".

A més, prossegueix el magistrat "lluny de ser interrompuda, la utilització d'instruments i procediments públics va continuar, si bé es va mantenir convenientment en segon pla, de manera que de cara a l'exterior l'aparença fos d'un procés exclusivament gestionat per ciutadans voluntaris".

El magistrat envia a judici Mas, després de constatar que com a president "va declarar públicament i en diverses ocasions ser el màxim responsable de la iniciativa política i d'haver impulsat el procés participatiu del 9-N" i va admetre haver rebut una comunicació del TC que li ordenava suspendre la votació sobiranista.

Ja en l'apartat de reaccions, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va dir "no hi ha mitges tintes" en la defensa de la democràcia i, per tant, va afirmar que "el menys important" és saber per quins delictes els jutjaran. "No hi ha grisos, no hi ha mitges tintes, o s'està a favor de la democràcia o s'hi està en contra, com està demostrant que hi està l'Estat espanyol", va afegir, a més d'acusar l'Estat de tenir "fòbia" de la democràcia i va reiterar que no hi pot haver cap delicte en posar urnes.

Per la seva part, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va protestar per la decisió del TSJC: "Un Estat en el qual es jutja demòcrates per haver impulsat la democràcia és un Estat que no podrà ser mai el nostre", va assegurar el president a través de Twitter.

Des del País Basc, el lehendakari en funcions, Iñigo Urkullu, va considerar "decebedor" que es caigui en l'"error" de seguir "apostant per la via judicial per abordar problemes polítics". En diverses xarxes socials va assegurar que, encara que "esperada, és una dolentíssima notícia" la "judicialització de la política que tantes vegades" ha denunciat. "Judicialització de l'exercici polític per persones demòcrates que demanden, reclamen diàleg i acords", va concloure.