24 de octubre de 2016
24.10.2016

«I'm a catalan». Avui fa 45 anys de l'històric discurs de Pau Casals a l'ONU

El 24 d'octubre de 1971, les Nacions Unides van lliurar la Medalla de la Pau al músic català

24.10.2016 | 13:17

En reconeixement a l'actitud de Pau Casals en defensa de la pau, els Drets humans i la identitat dels pobles, el 24 d'octubre de 1971 el secretari general de les Nacions Unides, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció ha passat a la història. En ell feia un cant a la pau, però també es reivindicava com a català i explicava al món què era Catalunya.

Aquest és el discurs complet del mestre Pau Casals:

Aquest és l'honor més gran de la meva vida.

La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare -una dona excepcional, genial-, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.

Però deixeu-me dir una cosa: jo sóc català. Catalunya avui és una província d'Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França „aleshores Catalunya„ per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. Això és Catalunya. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l'ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m'hi va directament.

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "pau, pau, pau" i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l'ànima del meu poble, Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook