28 de octubre de 2016
28.10.2016

El president del TSJC?culpa els partits de contribuir a la politització de la justícia

Jesús María Barrientos creu que si el català fos un requisit per als jutges, Catalunya seria «un desert judicial»

28.10.2016 | 00:00
El president del Tribunal Superior de Justícia de?Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ahir al Parlament.

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, va culpar ahir els partits de contribuir a polititzar la justícia en personar-se com a acusació popular en casos judicials, mentre va evitar valorar les causes derivades del procés independentista català.
Barrientos va tancar així les preguntes plantejades per Jxsí, la CUP i CSQP sobre la politització de la justícia a Catalunya, on l'expresident de la Generalitat Artur Mas està a punt de seure a la banqueta per la consulta del 9-N i s'ha obert una investigació a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre la votació del full de ruta independentista.
En la seva compareixença, Barrientos, que forma part de la sala d'admissió que aquesta setmana ha acordat obrir una investigació a Forcadell, no va tenir ocasió de trobar-se amb la presidenta del Parlament -com acostuma a ser habitual-, atès que aquesta es troba de viatge oficial a Roma.
Més enllà de la seva concisa insinuació sobre la contribució dels partits a polititzar la justícia, Barrientos va esquivar l'embat dels grups de Jxsí, CSQP i la CUP perquè es pronunciés sobre la resposta judicial davant actuacions vinculades al procés. El magistrat, de l'associació moderada de jutges Francisco de Vitoria, va apuntar que els partits «haurien de fer un examen» dels motius pels quals la justícia està polititzada i va recordar que hi ha formacions personades en la causa contra l'exdirector de Catalunya Caixa Narcís Serra -on la CUP exerceix l'acusació popular- i en altres assumptes al Suprem. «Aquestes són les actuacions que introdueixen aquests elements de politització», va opinar afegint que el fet que un partit polític estigui personat en una causa judicial «contribueix a aquest escenari».
El president del TSJC va obviar les crítiques del diputat de la CUP Benet Salellas, que va acusar la judicatura de ser «molt obedient» amb la llei, però «desobedient» amb drets fonamentals que estan per damunt seu, com en l'habitatge o l'independentisme, i va defensar la «desobediència» civil en casos com el regidor de Vic Joan Coma. «Sobre desobediència comprendrà que no sigui jo qui hagi de fer cap tipus d'apunt a les consideracions que m'ha fet arribar», va etzibar Barrientos, que va apuntar que «si hi ha lleis injustes, a qui toca ajustar-les no és als jutges».
L'al·lusió de Barrientos als partits la va replicar el diputat de CSQP, Joan Coscubiela, que va precisar que amb les preguntes es referia als casos en què «s'utilitza la justícia per a judicialitzar conflictes polítics», i pel mateix Salellas, el qual va reivindicar que l'acció popular és un instrument dels partits «sempre que no hi ha garantia que la Fiscalia actuï amb independència», i és necessària per a aquelles formacions que no tenen «ocasió» d'utilitzar el ministeri públic en el seu benefici.
D'altra banda, Barrientos va admetre la preocupació del TSJC pel descens de sentències dictades en català l'any 2015, que suposen el 8,40% del total, quatre punts menys que el 2014. Barrientos, amb tot, es va mostrar contrari que el coneixement del català sigui un requisit per als jutges, en comptes d'un mèrit preferent com actualment, perquè al seu parer això convertiria Catalunya en un«desert judicial», a causa de l'escàs nombre de jutges que elegeixen aquesta comunitat com a destí.
Per a Barrientos, la planta judicial de Catalunya «quedaria molt reduïda» si el català fos un requisit per exercir, pel que creu que la regulació de la llengua catalana com a mèrit preferent és «oportuna, necessària i suficient».
Barrientos va comparèixer al Parlament per exposar la memòria del TSJC del 2015 i avançar algunes dades del 2016, que revelen un descens del 30% dels assumptes ingressats als jutjats respecte als de l'exercici anterior, principalment perquè els assumptes penals s'han reduït a la meitat. A més, va dedicar part de la seva intervenció a advertir de l'alt índex de personal interí als jutjats catalans, que arriba al 40%, i va criticar que la Generalitat desistís d'acudir a l'oferta pública d'ocupació que va fer el Ministeri de Justícia per proveir 500 places de funcionaris.

Mundó replica Barrientos
Per la seva part, el conseller de Justícia, Carles Mundó, va respondre a Barrientos que l'ús del català a la justícia fa 10 anys que baixa precisament perquè «només és un mèrit, quan el coneixement del castellà és una obligació».
A més, li va recordar que fins i tot el Consell d'Europa ha demanat a l'Estat que prengui mesures per garantir l'ús efectiu de les dues llengües de Catalunya. També va dir que la llengua mai ha suposat cap dificultat per treballar a Catalunya i que el que podria explicar la manca d'interès són les «grans càrregues de treball» que hi ha a Catalunya, on hi ha deu jutges i mig per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana espanyola és d'onze i mig.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook