El violador Tomás Pardo ha reingressat avui a la presó, acusat d'agredir una dona i intentar matar-la durant un permís penitenciari de tres dies que va recomanar la Generalitat i el va autoritzar l'Audiència de Barcelona, després que el jutge de vigilància penitenciària li ho denegués tretze vegades.

Segons han informat a Efe fonts pròximes al cas, Pardo ha ingressat avui a la presó Model de Barcelona, després que el titular del jutjat d'instrucció número 6 de Rubí (Vallès Occidental), davant el qual s'ha negat a declarar, ha ordenat el seu empresonament pels delictes de detenció il·legal, robatori amb violència, agressió sexual, assassinat en grau de temptativa, estafa i lesions.

Pardo, que va ser detingut diumenge passat, està acusat d'abordar una dona dissabte a Igualada (Anoia) i traslladar-la a una zona boscosa de Castellbisbal (Vallès Occidental), on la va violar i li va assestar diversos ganivetades al coll per intentar matar-la.

Quan va cometre aquesta agressió sexual i intent d'assassinat -amb una gran semblança amb la que va perpetrar el 2002 i per la qual el 2005 va ser condemnat a 26 anys de presó-, Pardo gaudia d'un permís de tres dies, concedit per la conselleria de Justícia i avalat per l'Audiència de Barcelona al juliol passat.

De fet, el jutge de vigilància penitenciària, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, havia denegat en tretze ocasions els permisos que la Generalitat va proposar per a Pardo, malgrat que el departament de Justícia els recomanava des de 2013 i li havia permès 18 sortides puntuals que no requerien autorització judicial.

Segons ha informat avui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la Junta de Tractament de la presó havia emès informes favorables a la concessió de permisos al reclús, adduint que havia superat amb èxit el programa de tractament de delinqüents sexuals, que havia canviat de conducta i que fins i tot treballava de voluntari a la Creu Roja classificant roba per a persones necessitades.

El sotsdirector general de Rehabilitació de la Generalitat, Carles Soler, ha negat errors en la gestió d'aquest cas, en què la conselleria de Justícia va recomanar que se li concedissin els permisos al violador i, en declaracions a Efe, ha defensat que el que ha fallat és "la part imprevisible que té la conducta humana".

Malgrat els informes favorables de Justícia, el jutge de vigilància va denegar els permisos de tres dies sol·licitats pel reclús, tenint en compte la "gravetat dels fets comesos i la llunyania de les dates de compliment", ja que hauria obtingut la llibertat definitiva el 2022.

El mes de febrer passat, l'Audiència de Barcelona va estimar el recurs de la defensa del violador -malgrat que prèviament havia rebutjat set més- i va acordar concedir-li els permisos que sol·licitava, en una decisió que no es va executar fins al mes de juliol passat, una vegada es va informar a la víctima de la seva primera violació de que sortiria de presó, tal com estableix la llei.

En el seu acte, l'Audiència considerava "adequat" que el reclús comencés els seus permisos de tres dies i que faria "un bon ús" del mateix, a l'entendre que tenia "la capacitat d'identificar i detectar els factors de risc i evitar-los", que portava 11 anys sense consumir drogues i que té una "motivació molt forta" per la seva filla de vuit anys.

El tribunal va basar la seva decisió en els informes aportats pel Departament de Justícia, que va determinar que el risc que el violador reincidís era baix i que havia "evolucionat molta la seva personalitat els últims anys", com ho prova el fet que s'enrolés com a voluntari a la Creu Roja, a més de ser "conscient del mal que va causar a les víctimes".

L'acte al·ludeix a un informe d'un jurista que va avaluar Tomás Pardo i que va concloure que els fets pels quals va ser condemnat el violador van constituir un "episodi puntual" i que, després del corresponent tractament de rehabilitació, el pres "va interioritzar el desvalor dels delictes comesos".

El tribunal va tenir en compte també que el violador no havia protagonitzat cap incident durant els permisos administratius dels quals va gaudir, 18 sortides de com a màxim 48 hores de les quals es va beneficiar el reclús -primer acompanyat, més tard en solitari- des de l'any 2015, sense que calgués l'aval de la justícia.

Després de reincidir dissabte passat, la policia catalana es va posar després de la pista de Pardo gràcies al fet que el seu nebot va intentar treure sense èxit diners d'un caixer automàtic amb la targeta de crèdit que li havia sostret a la víctima.

En ser preguntat per aquest cas, el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, s'ha mostrat avui a Barcelona contrari a canviar, "per un cas lamentable", les lleis que permeten als presos gaudir de sortides penitenciàries, ja que el seu objectiu és l'"interès comú de resocialització de delinqüents".