Tots els grups de l'oposició al Parlament han criticat d'una manera o altra els primers detalls dels pressupostos pel 2017 i la llei d'acompanyament que negocien Junts pel Sí (JxSí) i la CUP, com les mesures fiscals avançades dijous i que preveuen recaptar uns 181 milions d'euros més anuals.

La portaveu econòmica del PSC, Alicia Romero, va acusar la CUP de «vendre's» al Govern per unes modificacions fiscals que aportaran uns ingressos «ridículs» a les arques de la Generalitat. Romero va considerar «molt insatisfactòries» les mesures fiscals acordades entre el Govern i la CUP com la creació d'un impost sobre «actius no productius», com béns immobles, embarcacions, cotxes de luxe i aeronaus que estan a nom de persones jurídiques però que no s'usen per a activitats econòmiques sinó amb fins particulars.

Tots aquests canvis fiscals, inclosos a la llei d'acompanyament dels pressupostos per a l'any que ve, aportaran uns 181 milions d'euros anuals quan estiguin en ple funcionament, a partir del 2018, i uns 121 milions ja el 2017. Romero va advertir que, si s'apliqués una «reforma fiscal a fons», modificant a l'alça l'impost de successions, l'impost de patrimoni o el tram autonòmic de l'IRPF, els ingressos addicionals podrien ascendir fins a 1.000 milions d'euros.

Per la seva part, el portaveu parlamentari de CSQP, Joan Coscubiela, va retreure a la CUP que hagi acceptat negociar en solitari les propostes fiscals i pressupostàries, una decisió que «els ha afeblit en la posició negociadora». De fet, Coscubiela va oferir als cupaires sumar forces per encarar una reforma fiscal «en profunditat», ja que els milions de recaptació que s'estima per l'any que ve «no resolen el problema greu de finançament de la Generalitat per donar cobertura a les polítiques socials». Per tot plegat, va titllar de «profunda irresponsabilitat» que el Govern hagi «renunciat» a la reforma del sistema de finançament i a la reforma fiscal.

La CUP, que precisament avui decidirà si accepta tramitar o no els comptes d'Oriol Junqueras, no va tardar a respondre a CSQP. La diputada Eulàlia Reguant li va replicar a Twitter: «En parlem quan ens creuem pel passadís. Tenim els despatxos de costat, serà fàcil trobar-nos». En canvi, el president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull, va retreure a CSQP que s'ofereixi a la CUP per tancar una proposta fiscal i no pas per denunciar l'«espoli fiscal» de l'Estat.

Partides «impugnables»

D'altra banda, el portaveu parlamentari de C's, Carlos Carrizosa, va anunciar que «al seu moment» el seu grup demanarà un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) pels pressupostos i per l'anomenada llei d'acompanyament, ja que intueixen que algunes partides negociades entre el Govern i la CUP «puguin ser impugnades per inconstitucionals». «Lògicament farem valdre tots els recursos jurídics que tinguem al nostre abast», va insistir Carrizosa en roda de premsa al Parlament en plantejar també que presentaran esmena a la totalitat. «Si inclouen partides que no superen el filtre de la constitucionalitat, estan novament anant a l'enfrontament», es va queixar el portaveu de C's.

Finalment, el president del PPC, Xavier García Albiol, va amenaçar de portar els pressupostos «allà on sigui perquè siguin impugnats» en cas que aquests incloguin alguna partida per a la celebració d'un referèndum independentista. Albiol va carregar contra el Govern pel fet que vulgui finançar la independència «castigant» la classe mitjana catalana amb mesures com ara l'eliminació de la desgravació per la compra d'un habitatge per a rendes anuals de 30.000 euros bruts o superiors.