21 de novembre de 2016
21.11.2016

Romeva defensa que el procés sobiranista «entronca» amb la lluita antifranquista

?Més de 300 persones són homenatjades en la cerimònia organitzada per la Generalitat en un acte en record de les víctimes del franquisme ?Òmnium Cultural fa una celebració amb personalitats que van estar preses a la Model durant la dictadura

21.11.2016 | 00:43

EFE/DdG barcelona

n El conseller d'Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, va assegurar ahir que el procés sobiranista català «entronca amb la lluita contra el franquisme», en un acte d'homenatge a les persones que van lluitar per les llibertats durant la dictadura.

En aquesta cerimònia, organitzada per la Generalitat i celebrada al paranimf de la Universitat de Barcelona (UB), més de 300 persones que van patir la repressió del franquisme van rebre un diploma com a reconeixement del seu patiment i la seva lluita.

Durant el seu discurs, el conseller va recordar que «la por va ser l'instrument de control del franquisme», i va afegir: «Encara patim amenaces d'actuacions judicials per debatre al Parlament certs temes». «Per això volem conquerir llibertats -va afegir-, i aquest desig entronca amb la lluita contra el franquisme i amb la lluita per la llibertat, els drets i la democràcia».«Seguint el vostre exemple, estem disposats a fer un pas endavant a favor de les llibertats», va concloure el conseller, dirigint-se a totes les persones homenatjades a l'acte.

Historiadors de la Transició

Les paraules de Romeva van ser precedides de les dels historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer, que van fer una aproximació històrica a la repressió franquista que va començar amb la Guerra Civil i va perdurar durant quaranta anys.

Fontana va assegurar que «la Transició va ser un pacte per tirar cap endavant sense passar comptes dels crims de franquisme ni compensar les víctimes». Una afirmació que va corroborar Borja de Riquer, que va defensar que la Transició va ser «un tancament en fals», que els governs d'esquerra que hi ha hagut Espanya durant els últims 40 anys no han sabut resoldre per les seves «prudències excessives».

Borja de Riquer va continuar dient que aquesta prudència és una «timidesa» de les esquerres, que han aprofitat els governs de dreta per «minimitzar els fets històrics» i provocar «buits de justícia reparadora». Així mateix, va seguir, «la Llei d'Amnistia ha acabat sent una llei d'impunitat» i les lleis posteriors «no han estat capaces d'anul·lar els judicis sumaríssims del franquisme, com sí que ha fet Alemanya amb els judicis del nazisme».

L'homenatge que va organitzar la Generalitat pretenia donar continuïtat a l'acte de reconeixement a les víctimes del franquisme i als que van lluitar contra la dictadura que va tenir lloc el 2009. «És una pena que aquell acte de 2009 no tingués continuïtat», va dir Romeva, que va considerar que l'homenatge d'ahir demostra l'interès renovat del Govern per aquesta qüestió.

El dia escollit per al reconeixement va ser el 20 de novembre perquè coincidia amb l'aniversari de la mort del dictador i el lloc va ser el paranimf de la UB perquè és un símbol de la repressió franquista i també dels moviments estudiantils que van lluitar per la llibertat.

Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot Espanya, als quals cal sumar les penes de presó, els camps de concentració, els batallons de treball i un llarg etcètera de mesures repressives dutes a terme pel règim.

L'homenatge d'ahir s'emmarca en els actes impulsats per la Generalitat amb motiu del 80è aniversari de l'inici de la Guerra Civil i el franquisme, l'objectiu del qual és recuperar la memòria històrica a través d'exposicions itinerants, conferències i jornades a tot Catalunya.

Òmnium des de la Model

Per la seva banda, Òmnium Cultural també va organitzar ahir al vespre un acte d'homenatge a les víctimes del franquisme a la presó Model de Barcelona, al qual van assistir nombroses personalitats que anys enrere havien estat preses al mateix lloc.

Entre els assistents hi havia l'alcladessa de Barcelona, Ada Colau, l'exvicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod i Rovira o el conseller de Justícia, Carles Mundó, que va dir que «l'acte de justícia més gran que podem fer és tancar la Model i retornar-la a la ciutadania».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema