El ple del Congrés va aprovar amb el vot a favor del PP, PSOE i Ciutadans i el rebuig d'Units Podem i els nacionalistes, concedir el suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem per poder actuar contra el portaveu del PDECat, Francesc Homs, per la consulta sobiranista del 9-N. En un debat i votació a porta tancada tal com marca el Reglament del Congrés, la cambra baixa va donar llum verd per 248 vots a favor i 91 en contra a aixecar l'aforament d'Homs, que ara haurà de respondre davant el Suprem pels delictes de desobediència i prevaricació.

Poc després d'aprovar-se el seu suplicatori, el propi Homs va alertar que el discurs del «diàleg» amb Catalunya que proclama ara el Govern central està «buit de contingut» i va lamentar la ceguesa de l'Executiu cap al que, segons el seu parer, està succeint a la societat catalana.

Unes hores abans de la votació, Homs va rebre el suport del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que es va desplaçar a Madrid, i també dels partits nacionalistes del Congrés, com el PNB, Compromís i Bildu, als quals es va sumar també Units Podem. En una compareixença conjunta, tots van reclamar que el Congrés no concedís l'autorització per jutjar Homs «per defensar una idea no violenta».

Puigdemont va advertir que el suplicatori «omplirà de més pedres la maleta del diàleg» i convertirà en «simple retòrica» els suposats gestos del Govern central en la recerca d'una solució al desafiament sobiranista. «Avui s'escriurà una pàgina vergonyant del parlamentarisme espanyol. Avui és el dia en què la decisió dels votants catalans serà violentada, el dia en què el meu vot com a ciutadà serà invalidat per qui hauria de garantir-lo», va proclamar.

També el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va reafirmar el compromís del Govern català «amb la democràcia, el vot dels ciutadans, les urnes i el referèndum» i va criticar que es voti el suplicatori contra Homs al mateix temps que Jorge Fernández Díaz presideix una comissió parlamentària.

El suport d'Artur Mas

Va fer costat també a Homs el president del seu partit, Artur Mas, que va proclamar que permetre que el portaveu del partit sigui jutjat és «un acte de flagrant injustícia» i una «gran vergonya per a Espanya». Segons el seu criteri, no es vol jutjar Homs per desobediència o prevaricació, sinó per defensar de forma pacífica la idea de la independència i per posar unes urnes perquè els catalans poguessin manifestar la seva opinió.

Opinió que va contrastar amb la de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que va garantir que cap poder públic persegueix ningú i l'únic que fa és defensar la llei perquè aquesta és la millor garantia que ningú imposa la seva voluntat arbitrària a un altre. «No judicialitza ningú més la vida política que aquells que han decidit situar la política catalana fora de la llei, la Constitució i les sentències judicials», va alertar.

El PSOE va defensar el seu suport a que es concedeixi el suplicatori perquè està «a favor que es jutgi» Homs i que «no es privilegiï ningú per la seva condició de diputat». Segons el seu portaveu, Antonio Hernando, si el Congrés no concedís el suplicatori al Tribunal Suprem, «una persona no seria jutjada» i Homs «no estaria en una situació similar» als altres membres del Govern català que ho seran.

Opinió similar a l'expressada per Ciutadans, que va destacar que els polítics no poden estar per damunt de les lleis ni dels tribunals. Per contra, el portaveu d'Units Podem, Íñigo Errejón, va lamentar que es vulgui jutjar el diputat català per un assumpte de naturalesa política i, encara que va considerar necessari revisar els aforaments dels polítics, va defensar que es mantingui la protecció a Francesc Homs per aquest cas.

Per part seva, el cap del Govern, Mariano Rajoy, va advertir davant les aspiracions independentistes i les queixes del portaveu d'ERC al Senat, Santiago Vidal, per l'actitud de l'Executiu davant d'elles, que ni els defensors del separatisme a Catalunya ni ningú està legitimat per «saltar-se la llei». Rajoy va ratificar la seva total aposta pel compliment de la legalitat en la primera sessió de control al Govern al ple del Senat i en resposta a una pregunta de Vidal.

Vidal, que va veure dilluns com rebutjava el Tribunal Suprem un recurs seu contra els tres anys de suspensió de feina i sou com a jutge amb què el va castigar el Consell General del Poder Judicial per participar en la redacció d'una constitució catalana, va posar el seu cas com a exemple que s'està jutjant la llibertat. Rajoy va reiterar l'argument que sense llei no hi ha democràcia i va destacar que «ni vostè ni jo, ni ningú estem legitimats per saltar-nos la llei. No podem incomplir la llei».