n La Fiscalia del Tribunal Suprem ha presentat l'escrit de conclusions provisionals del cas contra l'exconseller de Presidència Francesc Homs per l'organització del 9-N, en el qual demana que se'l condemni a un total de 9 d'anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius com a autor dels delictes de prevaricació administrativa i desobediència greu comès per una autoritat pública. Al seu escrit, el fiscal assegura que Homs «no va adoptar la suspensió de cap de les actuacions ni actes que es desenvolupaven per a la celebració de la consulta que depenien directament del Departament de Presidència» malgrat que «era plenament conscient» que «amb la seva actuació violava l'obligat acatament de les decisions del Tribunal Constitucional».

A l'escrit de 24 pàgines, la Fiscalia demana al Suprem que condemni conjuntament pels dos delictes a Homs amb 9 anys d'inhabilitació «per a l'exercici de càrrecs públics electius, siguin d'àmbit estatal, autonòmic o local, així com per a l'exercici de funcions de govern a l'àmbit estatal, autonòmic o local». En el cas que el Tribunal optés per un càstig per separat pels delictes de prevaricació i desobediència, demana 7 anys i 6 mesos d'inhabilitació pel cas de prevaricació i una multa de 5 mesos amb una quota diària de 200 euros sumada a 1 any i 1 mes d'inhabilitació pel de desobediència. A més, reclama que es carregui a Homs el cost del procés.

Jordi Vilajoana i Felip Puig

A més, la Fiscalia demana al Suprem que cridi a testificar el mateix Homs i 16 persones més. Són el que era secretari general de Presidència, l'exconseller Jordi Vilajoana; el que era president del Consell d'Administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i també exconseller, Felip Puig; el director gerent del CTTI, Jordi Escalé; el responsable de les tasques de l'empresa T-Systems per a la Generalitat, Bernat Rigau; el director general de T-Systems, Josep M. Descó Agulló, i la directora del departament legal de l'empresa, Josefa Martín.

També el director de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), Federico Undina i Abelló; la representant de Media Planning Marta Coll; el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovés; la responsable de publicitat institucional de la Direcció General d'Atenció Ciutadana, Mònica Òscar Andreu; el cap de gabinet de Relacions Externes i Protocol del departament de Presidència, Pere Camprubí; la directora de l'Assessoria Jurídica de Fira, Fàtima Soro; la directora d'Operacions de Focus, Isabel Vidal; el director d'Esdeveniments de Focus, Joan Códol, i el representant de Focus Daniel Ramón Martínez de Obregón.

Actuar de forma «irracional»

L'escrit assegura que malgrat que la Generalitat va «cessar formalment» l'activitat per dur a terme la consulta del 9-N, «va perseverar en la seva obstinació de dur a terme la consulta la data indicada i amb les mateixes preguntes». Segons el fiscal, després de la suspensió de la consulta per part del TC, Homs -juntament amb el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau- «van articular de comú acord una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió acordada pel TC». «Artur Mas, emparat simplement en la seva voluntat, va convertir irracionalment en aparent font de normativitat» i va impulsar «la continuació de totes les actuacions públiques de preparació que ja estaven en marxa», diu.

Segons la Fiscalia, a partir d'aquest moment Homs «va impulsar activament les tasques preparatòries de la convocatòria» i va «posar els serveis jurídics del seu departament a disposició del CTTI per exercir accions legals davant una eventual suspensió adoptada per empreses privades i, en definitiva, va potenciar el desenvolupament del procés participatiu després d'haver conegut la suspensió dictada pel TC». «La concatenació d'omissions i d'accions de l'acusat Homs i la seqüència d'actes jurídico-administratius que se'n va derivar, formalitzats o no, per part de funcionaris del seu Departament, van determinar la total ineficiència de l'ordre de suspensió cautelar» del TC, conclou el fiscal.

«L'Estat em vol inhabilitar»

Després de conèixer que la Fiscalia demana 9 anys d'inhabilitació per a l'organització del 9-N, Homs va avisar ahir que no deixarà la política encara que sigui inhabilitat per haver organitzat el procés participatiu del 9-N. «L'Estat em vol inhabilitar i no ho penso fer. Plegaré el dia que cancel·li el meu compromís polític, però no perquè ho diguin la Fiscalia, l'Estat o cap tribunal», va etzibar. En una roda de premsa, acompanyat de la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, l'actual diputat al Congrés va afegir que li faria «fàstic» formar part d'un sistema que «inhabilita per posar urnes i no per manipular policia i Fiscalia», en relació a l'escàndol de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. Unes hores abans de la roda de premsa, en un missatge a Twitter, Homs va considerar que l'Estat espanyol està situat en un «carreró sense sortida».

Així mateix, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va valorar ahir (també en un missatge al seu compte de Twitter) que l'Estat queda inhabilitat «democràticament» amb la petició de Fiscalia de 9 anys d'inhabilitació per a Homs. En la mateixa línia, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va expressar el seu suport a l'exconseller de Presidència. En un missatge a Twitter, Forcadell va assegurar que «posar les urnes mai no pot ser delicte» i va posar de manifest: «El futur de Catalunya el decidirem nosaltres, no un tribunal».