El Govern català anunciava diumenge que el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva tenen la intenció de viatjar el 24 de gener vinent al Parlament Europeu, a Brussel·les, per transmetre les aspiracions sobiranistes de convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya aquest 2017. Ahir, el mateix dia que el cap de l'Executiu català pronunciava al teatre Romea de Barcelona la conferència 2017, un any clau per al futur de Catalunya, amb el desafiament sobiranista com a element central, des de la Moncloa s'afanyaven a dir, una vegada més, que de referèndum res de res. I des de Brussel·les restaven tota oficialitat a la conferència de Puigdemont de la setmana que ve.
Cap reunió, cap acte oficial
A la tarda, un teletip de l'agència Efe que citava fonts de la Comissió Europea (CE) i de la Delegació de la Generalitat davant la UE, assenyalava que Carles Puigdemont no es reunirà amb cap autoritat de la Comissió Europea ni del Parlament Europeu: «El president ve a la conferència el dimarts 24 a les 19.00 (18.00 GMT) i aquesta és la seva agenda», assenyalava una portaveu de la delegació catalana a la capital belga en relació amb un esdeveniment que tindrà lloc en les instal·lacions del Parlament.
L'esdeveniment se celebrarà en una de les sales de l'Eurocambra, amb un aforament d'unes 350 persones, però «no es tracta d'un acte institucional» d'aquest organisme, segons fonts europarlamentàries. «Des del punt de vista institucional no hi ha res previst», afegien. Organitzen la conferència els eurodiputats catalans Jordi Solé i Josep-Maria Terricabras, d'ERC, i Ramon Tremosa, del PDeCAT, que han inclòs en el cartell promocional de l'esdeveniment els logotips dels Verds i dels Liberals (ALDE), els partits als quals pertanyen.
No obstant això, almenys els liberals advertien ahir que el seu grup «es desvincula per complet» d'una convocatòria organitzada pels eurodiputats a títol «individual». «ALDE no hi té res a veure», van apuntar fonts liberals citades per diversos mitjans. Des de la Comissió Europea, membres del gabinet del seu president, Jean-Claude Juncker, confirmaven de la seva banda que ni el polític luxemburguès ni ningú del seu equip preveuen una trobada amb la delegació del Govern.
Per part de la Moncloa parlava, primer, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, la cara visible de la tan qüestionada des del bàndol sobiranista «operació diàleg» amb Catalunya, que fa pocs dies es reunia amb Junqueras per dir-li que de consulta ni parlar-ne i que ahir qualificava d'«anormalitat democràtica» aquesta opció, que la Constitució no empara ni permet, com també passa en estats «absolutament democràtics» com Alemanya i Itàlia. I garantia que el Govern central té instruments per evitar el referèndum des de la «proporcionalitat». Al cap de poques hores, a les de Sáenz de Santamaría s'afegien les declaracions del ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, que avisava que plantarà cara a «qualsevol intent de justificar» el referèndum a Brussel·les. Moncloa respondrà explicant «quin és l'ordre jurídic a Espanya i quina és la situació». Les asseveracions del ministre Dastis van trobar resposta en la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, que recordava que la Cambra europea és «la casa de tots els ciutadans» i dubtava «que es pugui denegar la possibilitat d'expressar-se» als governants catalans. En un altre to, l'alcaldessa socialista de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que a TV3 deia que «si hi ha un referèndum legal i acordat hi col·laborarem com a ciutat»; opció, la del pacte, que ara s'intueix remota.
