La proposta de renda garantida de ciutadania feta pel Govern preveu que, a partir del 2020, una parella amb un fill sense cap ingrés pugui disposar d'una ajuda de 1.000 euros mensuals. Així, el primer membre de la família rebria la totalitat de l'índex de renda de suficiència de Catalunya, fixat en 660 euros, el segon, la meitat, i 75 euros per cada fill. Una part, però, estaria condicionada al seguiment de programes d'inserció.

Així ho va explicar la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, en una entrevista on va recalcar que les xifres poden variar en les negociacions amb els promotors de la ILP i els grups. Bassa va confiar a arribar a un acord per posar-la en marxa a l'estiu de manera gradual.

La consellera Bassa va defensar la idea de la Renda Garantida i, en aquest sentit, va relatar que la primera persona de la unitat familiar cobraria el 100% de l'índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), uns 660 euros, mentre que el segon rebria la meitat d'aquests i el fill, 75 euros. Una part d'aquesta xifra, entre 100 i 200 euros, és un complement condicionat al seguiment de programes de reinserció social i laboral i es revisaria després del primer any.

Tot i que aquestes xifres poden variar en la negociació que hi ha sobre la taula amb les entitats promotores de la ILP i els grups parlamentaris que en són favorables, Bassa es va mostrar convençuda que es podrà arribar a un acord properament per posar-la en marxa a partir de l'estiu. Si fos així, es podria començar amb un 80% de l'IRSC i s'aniria incrementant de manera gradual en quatre anys per arribar al 100% el 2020.

El model, en canvi, segons Bassa, «està consensuat». Per això va destacar el «terra social», que arribaria a totes les persones sense recursos, i el complement susceptible de revisió si la persona beneficiària no segueix els plans d'inclusió social o d'ocupació. En aquest sentit, Bassa va defensar que la renda garantida «ha de ser per no quedar-t'hi sempre», sinó una eina per fer el pas al món laboral.

Per posar-la en marxa, el seu departament compta amb un pressupost que inclou els 170 milions d'euros de la Renda Mínima d'Inserció Actual, i s'hi afegirien 70 milions més per arribar a la Renda Garantida de Ciutadania. Segons els càlculs del Departament, els 28.397 titulars actuals de la RMI es duplicarien amb la Renda Garantida superant els 60.000 un cop implementada totalment el 2020. Amb aquest pressupost, els 240 milions, es faria front a les prestacions, però també a les polítiques d'orientació laboral i al reforç de la inspecció de treball, ja que Bassa considera que la posada en marxa d'aquest ajut no ha de variar el mercat laboral.

La Renda Garantida de Ciutadania és, segons va assegurar la consellera en l'entrevista, un compromís del Govern i substituirà precisament la RMI. Bassa va considerar que l'actual cartera de serveis està obsoleta i que per això cal compactar-la i posar-ne de nous a través de l'Agència de Protecció Social en la qual ja s'està treballant actualment.