El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va demanar ahir a la Unió Europea que s'impliqui amb Catalunya perquè «no està en joc la independència, sinó la democràcia». En el seu discurs a l'Eurocambra, Puigdemont va fer una crida a la UE perquè sigui «part de la solució per coherència amb els valors i principis democràtics que la inspiren» i per «pragmatisme». «Europa no podrà mirar cap a una altra banda», va dir, remarcant que Brussel·les ha d'intervenir «amb diàleg polític primer i encaix jurídic després».

«Defensem que aquest referèndum sigui pactat amb el govern espanyol, ja que és l'opció més plausible per a tothom», va defensar Puigdemont davant les 350 persones que van assistir a la conferència -la majoria catalans- en una sala de l'Eurocambra. Només una vintena dels 751 eurodiputats van escoltar la conferència. La majoria d'altres partits espanyols, a més d'Alyn Smith (Partit Nacional Escocés) i la belga Helga Stevens i el president del Partit Flamenc Jan Peumans.

Puigdemont va remarcar que el Govern està disposat «a parlar de tot», «la pregunta, la data, els requisits de participació o el percentatge necessari de l'opció guanyadora». «L'oferta de diàleg és permanent» però «també volem deixar clar que no ens aturarem si el govern espanyol continua obstinat en el no a tot i es nega a qualsevol negociació», va advertir.

«Catalunya celebrarà un referèndum vinculant sobre la independència. Si és pactat, molt millor, així ho preferim. Si no pot ser, manifestem que l'organitzarem igualment», va insistir Puigdemont. «Només pot tenir por de votar qui tingui por de conèixer el resultat i no estigui disposat a acceptar-lo», va dir remarcant que mentre els independentistes demanen que «tothom pugui votar i expressar la seva posició», l'Estat «no és que defensi la posició del no, sinó que defensa que no es voti, que no se'n pugui parlar».

Puigdemont va afegir que el seu govern veu el referèndum com «el mecanisme més clar, més potent i més acceptat internacionalment per mesurar la voluntat d'un poble davant d'una decisió no pas trivial, sinó històrica». «És la manera democràtica d'abordar les coses», va reblar Puigdemont.

També es va referir als processos judicials oberts contra els polítics independentistes, i va advertir d'una pèrdua de qualitat democràtica a l'Estat. «És evident que la noció de democràcia convencional, la que és homologable a les millors democràcies del món i a la UE, i la noció de democràcia que demostra tenir l'Estat espanyol, disten molt», va lamentar.

Puigdemont va remarcar que «el que està en joc no és la independència sinó la democràcia» i ja no afecta només els partidaris d'un estat propi sinó «tots i cascun dels ciutadans que creuen en la llibertat». «És un problema europeu», va defensar. També es va referir al Constitucional, «que idealment hauria de ser un àrbitre neutral» però s'ha convertit, va dir, «en un actor que juga descaradament a favor d'una de les parts». Alhora, va destacar que la proposta de referèndum «és profundament europeista» i va recordar que Catalunya té una «clara vocació de pertinença al projecte europeu» i «aspira a arribar a la independència pacíficament, de manera cívica, amb l'arma de la democràcia».

Discursos de Romeva i Junqueras

Abans, el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, també va destacar el caràcter europeista català, i el paper que la UE ha de tenir en el procés. «Europa se la juga, també, amb Catalunya, perquè Europa haurà de decidir i seria impensable que no escollís la democràcia», va dir. Segons Romeva, Brussel·les «ha de demostrar que les reclamacions dels ciutadans d'arreu de la UE són escoltades i enteses» perquè «en cas contrari seria vista com a part del problema, i no de la solució», el que podria «debilitar-la».

En canvi, el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va fer un resum dels resultats econòmics catalans, destacant el creixement de les exportacions, la tradició industrial, de les universitats, les pimes o el turisme, líder a l'Estat. Amb tot, va admetre limitacions, com «l'alt cost de l'electricitat a Espanya», els «retards injustificats del Corredor Mediterrani» o el dèficit fiscal amb l'Estat «que se situa per sobre del 7% del PIB». També va destacar la creació de l'Agència Tributària catalana per «cobrar tots els impostos».