i una cosa té aquest cas, és la seva elevada complexitat. El nombre d'empreses que es van crear (fins a un total de 23), la quantitat de bancs als quals van implicar demanant-los línies de crèdit (una vintena), el fet que hi haguessin relacionats una fundació, un partit polític, l'Institut Català de Finances i la coneguda empresa Copisa, no ha ajudat jutges i fiscals a treure'n l'aigua clara.
De fet, encara queden molts serrells per esclarir i no se sap si el llarguíssim judici, previst fins al 28 de febrer, hi ajudarà gaire. Qui va idear la complicada estructura financera? Podrien haver estat els dos principals acusats, Joan Albert López i Miguel Ángel Cortés? El fiscal els acusa de crear el conglomerat d'empreses i, com a membres de la fundació afí a Unió, apareixen en totes les operacions. Però, en cap moment de l'escrit, Emilio Sánchez Ulled els identifica com a cervells.
Perjudici econòmic
Fossin ells dos o algú altre, se'ls ha de reconèixer una gran habilitat. En un primer pas van constituir quatre empreses, qualificades pel fiscal de nivell 1, i unes altres 19 de nivell 2. En l'operació de demanar descomptes (línies de crèdit) a diversos bancs, van acabar implicant un total de 20 entitats, amb un acumulat en pòlisses de 7,3 milions d'euros. A hores d'ara es desconeix quin és el total del perjudici econòmic perquè uns descoberts s'anaven compensant amb l'obtenció de nous crèdits.
Una vegada s'obtenien les línies de crèdit, les societats del primer nivell emetien factures falses a les del segon, que van arribar a un valor de 61 milions d'euros. La fiscalia confia que la sentència pugui determinar la veritable xifra de perjudici i la indemnització als bancs afectats.
Un altre dels extrems de l'afer que criden l'atenció, i molt, és un crèdit públic, atorgat per l'Institut Català de Finances (ICF) per valor d'1 milió d'euros, a una de les empreses del primer nivell amb garantia hipotecària sobre un immoble. El fiscal assegura que «en la tramitació i concessió del crèdit s'observa un cúmul d'anomalies que apunta raonablement a un inexplicable tracte de favor vers el prestatari». Tot i això, mai es va poder saber quins van ser els responsables de l'ICF que van permetre les suculentes condicions. Els diners mai es van fer servir per a la finalitat a què estaven destinats i en realitat se n'estava «disposant lliurement». L'impagament del crèdit en aquests moments és de 727.249 euros.
La constructora
Finalment, en el llarg vodevil no hi podia faltar la implicació d'una coneguda constructora, Copisa, a qui els acusats van recórrer per demanar que es fes càrrec del deute de les empreses a la fundació, una vegada ja s'havien iniciat les investigacions. L'administrador de Copisa, José Cornadó, també acusat, va pagar 1.183.472 ?, «sense que, aparentment, la constructora rebés cap contraprestació per l'entrega de tan generosa suma», assegura el fiscal. Per justificar l'operació, es va involucrar l'acusat Xavier Soriano (vinculat a la fundació), simulant que 1 milió era per buscar clients i projectes per a Copisa al nord d'Àfrica. Soriano, en realitat, va usar els diners per adquirir el crèdit de la FCT davant del grup IMS.
