L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha defensat aquest diumenge la celebració del procés participatiu del 9 de novembre de 2014 pel qual serà jutjat aquest dilluns al costat de les exconselleras Irene Rigau i Joana Ortega: "Vam fer el que havíem de fer, ho tornaríem a fer i entrarem en el tribunal amb la cara ben alta. Ens volien agenollats i ens trobaran dempeus".

En roda de premsa en el Museu d'Història de Catalunya al costat d'Ortega i Rigau, Mas ha assegurat que no han de "demanar perdó per res" ja que van complir el que va entendre com una demanda majoritària de la societat catalana: votar sobre el futur polític de Catalunya.

"Molta gent es va mobilitzar a fons perquè Catalunya pogués expressar lliurement la seva opinió i des del Govern ho canalitzem", ha assegurat enfront de diversos consellers de l'actual Executiu català, així com al portaveu del PDeCAT en el Congrés i també investigat pel 9N, Francesc Homs, i a membres del partit.

Mas ha defensat que, davant la demanda d'una votació, va defensar el procés participatiu en el qual van votar més de dos milions de persones que "van donar una lliçó de democràcia i sentit de futur davant Catalunya, el conjunt d'Espanya i tothom".

"El 9 de novembre, Catalunya va perdre la por a aquell Estat espanyol que actuava per silenciar la nostra veu. El dia que perds la por ets més lliure i el 10 de novembre Catalunya era més lliure que abans de posar les urnes", ha sostingut, i ha recordat que es va reivindicar ja llavors a si mateix com a responsable màxim del 9N.

No obstant això, ha lamentat que en haver-ho dut a terme malgrat els advertiments de l'Estat i malgrat el canvi de format de consulta a procés participatiu s'hagi pretès, al seu entendre, aplicar un càstig exemplar als seus promotors: "Xoquem contra un Estat intolerant, de tarannà poc democràtic, d''ordeno i comandament', que no tolera la discrepància".

Tribunals estrangers

Així mateix, Mas ha destacat que ni Ortega ni Rigau ni ell cerquen ser inhabilitats perquè no són "ni màrtirs ni herois" i ha anunciat que, en cas que sigui així, recorreran la decisió al Tribunal d'Estrasburg perquè, segons ell, permetre una votació no pot ser delicte.

En ser preguntat si contempla presentar-se com a candidat del PDeCAT a unes properes eleccions a Catalunya, ha respost que "si al final Catalunya tira endavant i es converteix en un Estat, la legislació espanyola no tindrà cap efecte".

En aquest sentit, ha matisat que, segons ell, no són el mateix unes eleccions autonòmiques a Catalunya que unes eleccions "per constituir el Parlament d'una Catalunya Estat" i ha acusat a aquells que van retallar parts de l'Estatut de destruir el que ha definit com l'única Espanya possible, que és, al seu judici, una Espanya plurinacional.

Pressió a la justícia

Preguntat per si la mobilització de suport convocada per al dilluns pot considerar-se com una manera de pressionar al poder judicial, Mas ha ratllat de "mentides i falsedats" aquestes afirmacions, i ha vaticinat que el resultat del judici pot tenir un efecte accelerador sobre el procés independentista ja que permetrà, segons ell, ampliar la base del moviment sobiranista.

Així, Mas, Rigau i Ortega han revelat que els seus advocats no han acabat de perfilar la seva defensa davant el jutge i que els tres seguiran una mateixa estratègia, que no ha volgut desvetllar encara, ni tampoc si contestaran o no a totes les preguntes de la Fiscalia.

Ortega ha carregat contra els que en el seu moment li van recriminar, segons ella, no tenir compromís amb Catalunya i ha reiterat que el seu únic compromís com a vicepresidenta era amb l'expresident Mas: "Aquells que van demanar el meu cap no sé si ho haguessin fet", ha al·legat sobre la decisió de seguir endavant amb el 9N.

"El que acabaran jutjant és l'ànima del 9N: cap inhabilitació pararà la voluntat d'exercir un dret fonamental", ha argumentat Ortega, que ha afegit que el 9N va ser el dia en el qual més va honrar la seva condició de servidora pública.

Al seu torn, Rigau ha revelat que l'expresident Mas li va demanar "comptar amb la comunitat educativa per facilitar equipament i voluntaris" per a la realització de la consulta i ha destacat el paper dels voluntaris tant en tasques logístiques com per encarregar-se que, l'endemà, els instituts obrissin amb normalitat.