L'expresident de la Generalitat Artur Mas va assumir tota la «iniciativa política» en la consulta del 9-N, que no va obeir a un «caprici» sinó a un «mandat del Parlament» alhora que va negar que el Govern tingués «ànim de desobeir» el Tribunal Constitucional (TC).

Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau van declarar ahir davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en la primera jornada del judici contra ells per desobediència greu i prevaricació en mantenir la consulta del 9-N del 2014, tot i haver estat suspesa cinc dies abans.

Van entrar amb mitja hora de retard al TSJC -estaven citats les 9 del matí- mentre rebien un bany de masses des del Palau de la Generalitat fins a les portes del Palau de Justícia. El president del TSJC, Jesús María Barrientos, va convocar fiscals i lletrats a la sala per demanar-los explicacions i advertir-los que, passada mitja hora des de la citació, es convocaria una «compareixença» perquè les parts poguessin plantejar les mesures cautelars que consideressin.

Ja davant el tribunal, Mas -el primer president de la Generalitat jutjat en democràcia- es va negar a respondre a les preguntes de la Fiscalia i de l'acusació popular, exercida per dos sindicats policials i per Manos Limpias. En resposta a les preguntes del seu advocat, Xavier Melero, Mas va dir que després de la suspensió del TC la consulta va canviar de «format» i el Govern «ja no era directament responsable» de l'organització, tot i donar-li «suport».

L'expresident va proclamar que el «procés participatiu», el qual, val dir, va quedar en mans de voluntaris després de la suspensió, «no va ser un caprici individual, una sortida de to, una boutade d'última hora», sinó el compliment d'un «mandat parlamentari» després d'unes eleccions democràtiques que ningú va impugnar. Així, afegia, el Govern no tenia «ànim de desobeir» el TC i va recordar que l'executiu mai va rebre una advertència «clara» del TC de les responsabilitats en què podia incórrer si mantenia la consulta.

El president del TSJC reprèn Mas

De fet, es va preguntar el motiu pel qual cap autoritat de l'Estat va adoptar cap iniciativa per impedir que se celebrés el 9-N, ni la Fiscalia, ni el TC. El president del TSJC li va recordar que com a acusat no podia formular preguntes, sinó només respondre-les. Mas va admetre el comentari i va afegir que aquell mateix dia el fiscal de guàrdia era, Emilio Sánchez-Ulled, qui encapçala la fiscalia en aquest cas.

Mas va assumir tota la «iniciativa política» del 9-N, l'objecte del qual era «plenament democràtic i legal», i va dir que les exconselleres es van limitar a seguir les «directrius» que ell marcava.

Després d'insistir que la Generalitat disposava d'una llei emanada del Parlament que emparava la consulta, Mas va precisar que una vegada el TC la va suspendre «difícilment l'administració la podia fer amb suficients condicions i garanties», per la qual cosa es va fer una crida a voluntaris perquè assumissin la seva organització. Fins i tot, va afegir, hi havia una «impossibilitat material» d'aturar un 9-N ja en marxa. Per això, el Govern va «canviar el format», mantenint la pregunta i «sense renunciar a l'objectiu final», però amb un «sistema de garanties» que «es va canviar d'una forma substancial». «No es tractava d'una consulta per tenir vinculacions legals, només per conèixer l'opinió de la gent», va afegir lamentant els seus infructuosos intents d'arribar a un «acord» amb Mariano Rajoy perquè permetés preguntar als catalans.

Fent seu un dels arguments amb què la Fiscalia Superior de Catalunya es va oposar inicialment a una querella pel 9-N, Mas va defensar que la suspensió de la consulta era «imprecisa» i no va anar acompanyada d'una advertència clara sobre les responsabilitats penals en què es podia incórrer. Va recalcar que el TC va donar el silenci per resposta fins i tot quan van demanar per escrit que aclarís l'abast del seu ordre. «El 9-N no vam rebre cap resposta, cap, a la nostra voluntat d'aclarir què havíem de suspendre i què no», va protestar ahir.

Mas va recalcar la «ridiculització, el menyspreu i la mofa» amb què el Govern espanyol es va referir al 9-N en els dies previs: «es considerava una cosa secundària, menor, intranscendent» i «Rajoy va fer afirmacions públiques on deia que el que hi hauria a Catalunya el 9-N no era ni referèndum, ni consulta, ni res que se li assemblés i que no tindria cap efecte. I ho va dir el president del Govern espanyol!», va exclamar.

Després de les declaracions de Mas, Ortega i Rigau, el judici segueix avui amb les primeres testificals, centrades en l'obertura de col·legis i els encàrrecs del Govern sobre urnes i logística.