Després de la declaració dilluns de l'expresident català Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, el judici pel 9-N va seguir ahir amb les primeres testificals, centrades en l'obertura de col·legis i en els encàrrecs del Govern sobre les urnes, la web i la logística de la consulta. La Fiscalia va collar els testimonis per intentar demostrar que la Generalitat va continuar amb l'organització de la consulta després que fos suspensa pel Constitucional (TC).
Van ser una quinzena de testimonis, entre ells càrrecs i tècnics encarregats de la logística de la consulta, així com responsables de les empreses proveïdores de la Generalitat per a l'organització de la jornada de votació. També es va abordar la gestió dels col·legis que van acollir les urnes, amb versions oposades. Un inspector d'Ensenyament i una directora van denunciar pressions als docents per obrir les portes, mentre que la Directora Territorial del Departament a Barcelona i l'inspector en cap ho van negar i van assegurar que no es va coaccionar ningú.
En aquest sentit, Josefa Bosch, que dirigia el 2014 l'institut Pompeu Fabra de Badalona, va desmentir que se sentís coaccionada: «Pressió hagués estat si ens haguessin obligat a nosaltres a obrir els centres», va assegurar.
La declaració d'alguns dels testimonis interrogats va contribuir a reforçar la tesi de la Fiscalia, que manté que, tot i que van ser els voluntaris els qui materialment van assumir l'execució de la votació -com dilluns van mantenir Mas, Ortega i Rigau-, les tasques d'organització van seguir en marxa després del 4 de novembre, quan el TC va suspendre la consulta, sota el «cntrol» de la Generalitat.
Així es desprèn del testimoni del director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) durant el 9-N, Jordi Escalé, qui va reconèixer que els ordinadors que es van utilitzar en els punts de votació van ser repartits entre els dies 7 i 8 de novembre. El testimoni va explicar que, abans del 4 de novembre, ja s'havien enviat ordinadors a uns 500 municipis de la geografia catalana, però els terminals que anaven destinats a instituts que acollien les urnes del 9-N es van distribuir entre divendres 7 i el dissabte 8 de novembre, per evitar així interferir en «l'activitat normal» dels centres educatius.
En aquest sentit, Juan G., administrador d'una empresa a la qual Fujitsu va contractar per distribuir els ordinadors del 9-N, va situar entre el 7 i el 8 de novembre el repartiment dels terminals. També un treballador d'aquesta empresa subcontractada va corroborar que va cobrar 200 euros pel repartiment dels ordinadors el dia 8 de novembre -cosa que va demostrar aportant un albarà al sumari- i 200 euros més per estar de guàrdia a casa seva el 9-N davant de qualsevol incidència tècnica que pogués sorgir durant la votació.
Un altre dels testimonis que va apuntar que el Govern va mantenir els preparatius per a la logística després del 4 de novembre va ser Bernat Rigau, empleat de l'empresa T-Systems, que el 2014 coordinava els treballs informàtics previstos en els contractes subscrits amb el CTTI. Segons el testimoni, davant els dubtes expressats per la seva empresa després de la suspensió de la consulta, el CTTI va indicar per carta a T-Systems que seguís endavant amb els preparatius per a la consulta perquè els seus treballs no estaven afectats per la resolució del TC.
D'aquesta forma, seguint les indicacions del CTTI, l'empresa T-Systems -que entre d'altres treballs va confeccionar els aplicatius informàtics utilitzats en la votació- va mantenir el dispositiu de guàrdia que havia de supervisar la bona marxa de la votació del 9-N.
La carta, que T-Systems va fer arribar al TSJC arran de la investigació del cas del 9-N, va ser la que va motivar que la Fiscalia demanés la imputació de l'exconseller de Presidència Francesc Homs pel seu paper en la consulta, ja que va ser aquest qui va indicar per escrit al CTTI que els treballs informàtics contractats no estaven afectats per la suspensió.
També un responsable de Fujitsu, que va instal·lar els programes en els prop de 7.000 ordinadors usats, va explicar que fins al 8 de novembre va mantenir reunions i va estar en contacte amb càrrecs del CTTI per explicar-los de l'evolució dels seus treballs.
En canvi, l'exassessor del Departament de Governació Joan Cañada, que va coordinar la votació del 9.N, va dir que era «tècnicament impossible» desactivar el web de la consulta després de la seva suspensió pel TC, perquè per problemes de seguretat s'havia «duplicat» en diversos servidors. També va dir que el 4 de novembre el seu equip «no va introduir cap dada nova al programa» i que les dades dels voluntaris es van destruïr després de la consulta.
Els caps d'Ensenyament neguen possibles pressions als directors
Sobre l'ús dels centres educatius que van acollir les urnes, la sala va escoltar Dolores Agenjo, directora d'un institut de l'Hospitalet de Llobregat que es va negar a cedir el centre per a la consulta. La testimoni, que va formar part de la llista de Ciutadans en les últimes autonòmiques, va dir que el dia 7 de novembre va rebre trucades de l'exdirectora de Serveis Territorials d'Ensenyament, Montserrat Llobet, urgint-la a lliurar les claus del centre, però ella es va resistir a fer-ho mentre no li ho exigissin per escrit. Segons Agenjo, quan, davant els dubtes sobre la legalitat del 9-N va avisar Llobet que tenia el propòsit de remetre l'escrit a la Delegació del Govern central i a l'Alta Inspecció -dependent del Ministeri d'Educació-, l'exdirectora de Serveis Territorials li va dir que havia de fer una consulta i no va tornar a tenir notícies d'ella.
Llobet, per la seva banda, va declarar que es va limitar a informar en una reunió que «segurament» els seus instituts serien seu del 9-N, en ser propietat de la Generalitat, i va rebutjar haver pressionat ningú, igual que Francesc Güell, inspector en cap d'Ensenyament el 2014, que només va dir que «hi va haver un estira-i-arronsa».
