El jutge del cas 3% assenyala l'extresorer de l'extinta CDC, Andreu Viloca, com a intermediari entre la Generalitat i les empreses en adjudicacions d'obra pública a canvi de comissions que esdevenien part «essencial» del finançament del partit. Les empreses que s'avenien a pagar el 3% anomenaven el tresorer de CDC i de la Fundació CatDem, adscrita al partit, l'«aconseguidor», fet que s'identifica en una de les diligències preliminars que la Guàrdia Civil va fer davant del jutge del Vendrell que investiga el cas després d'analitzar els documents comissats al despatx de Viloca.

Els informes policials posarien de manifest que s'ha detectat un seguit de fluxos de fons que apunten a marc relacional «concret» entre «corruptor i mitjancer, o aconseguidor polític», que defineix un «autèntic modus operandi típic dels casos dels il·lícits contra l'Administració Pública».

La Guàrdia Civil ha aconseguit relacionar fins a sis casos d'adjudicacions i pagaments a Convergència comparant les agendes dels investigats, la de Viloca, les dates de les adjudicacions i les donacions. Segons El País, un dels casos al·ludeix a l'adjudicació d'un servei de recollida d'escombraries i neteja per l'Ajuntament d'Olot (CiU) el 2011. Viloca va mantenir diverses reunions amb Jordi Duran (Urbaser).

Paral·lelament, els germans Pujol van ocultar el 2011 els diners de procedència desconeguda que tenien en la Banca Privada d'Andorra (BPA) usant diverses fundacions radicades de Panamà perquè, segons li van dir al banc, volien evitar que hi haguessin «filtracions» a la premsa.

Cristina Lozano Bonet, que va ser directora general adjunta de Negoci de BPA fins al 2015, així ho va declarar al juliol del 2016 al jutge del cas Pujol, José de la Mata, a qui va explicar l'operativa que van usar diversos dels fills de l'expresident català. Lozano va relata ral magistrat que el 2011 o 2012 la gestora dels fons de Jordi Pujol fill a BPA li va explicar que tenia uns clients que estaven «preocupats per la filtració del seu nom».