01 de març de 2017
01.03.2017

Mas diu al Suprem que ningú va avisar que el 9-N fos «un gran delicte»

L'expresident de la Generalitat diu que «ni jutges de guàrdia, ni fiscals, ni cap tribunal ni el mateix constitucional» va actuar al seu moment per frenar la consulta. La seva declaració se centra en el fet que la notificació del TC va ser «massa genèrica»

01.03.2017 | 09:53
Artur Mas, a la sortida del Tribunal Suprem.

L'expresident de la Generalitat Artur Mas va al·legar ahir en el judici que se celebra al Tribunal Suprem pel 9N contra el diputat de PDeCAT i exconseller de Presidència, Francesc Homs, que abans de la consulta «ningú va dir que podria ser un gran delicte, com sembla ara».

La declaració de Mas es va centrar en el fet que la prohibició de la consulta alternativa que va fer el Constitucional, la que suposadament va desobeir Homs (i ell també, doncs va estar jutjat per això davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) va ser massa genèrica per poder complir-la. El Tribunal Suprem va reprendre a la tarda, amb la declaració de diversos testimonis de la defensa, el judici a Francesc Homs. L'acusació demana nou anys d'inhabilitació per delictes de prevaricació i desobediència greu al Tribunal Constitucional (TC) per haver celebrat una consulta el 9 de novembre del 2014 que l'alt tribunal havia prohibit.

El testimoni principal de la defensa va ser Mas, que va declarar que «la providència que suspenia aquella consulta alternativa» del 9N, la que suposadament van incomplir ell i Homs, «no era clara sobre què havíem d'impedir o suspendre -ha dit-. I això tenia importància, atès que ja era un procés en mans de 42.000 voluntaris».

La declaració de l'expresident, que va comparèixer durant 22 minuts, va tenir un altre element clau. Va recordar que després d'una primera prohibició de la consulta pel TC, el seu govern va posar en marxa una altra cosa, un procés participatiu en mans de voluntaris molt diferent de la primera convocatòria.

Tot i així, el 4 de novembre, pocs dies abans de la celebració d'aquell procés alternatiu, van rebre un correu electrònic i després una providència del TC. El seu abast no va ser clar per al Govern ni tampoc per a assessors com el que fou vicepresident de l'alt tribunal, Carles Viver.

Per això van presentar un recurs davant el Suprem, «perquè enteníem que hi havia un abús de poder», i també una petició aclaridora expressa davant el Constitucional, ha dit.

Providència del TC

«I l'única comunicació que vam rebre, en un període que va ocupar més d'un mes des que vam posar en marxa la consulta alternativa i fins al dia final, va ser la providència del TC. Ningú més ens va requerir res, ningú va actuar. Ni fiscals, ni jutges de guàrdia, ni cap tribunal, ni de bon tros el propi Constitucional», va assenyalar.

Això sí, va recordar, la Generalitat va comprovar que el Constitucional no havia acceptat la petició de l'advocat de l'Estat d'advertir-los que podien estar cometent un delicte de desobediència.

Les tesis de Mas van ser ratificades pel que fou vicepresident del Tribunal Constitucional, Carles Viver, qui va declarar que es va reunir amb Homs el mateix dia 4 de novembre, al matí, i li va indicar que la prohibició emesa per l'alt tribunal era massa genèrica.

«Li vaig dir que havia d'obeir la providència que suspenia, però que, honestament, no podia dir-li quines eren les activitats que calia suspendre. Perquè era una providència enormement genèrica, sobretot tenint en compte que era un procés en mans de voluntaris», va dir Viver.

«I per això li vaig aconsellar que demanés un aclariment al TC, de manera que demostraria la voluntat de complir, perquè no sabíem, i no sé ara, si la Generalitat havia d'utilitzar els Mossos, o deixar d'informar del procés o desconvocar-lo explícitament... Què fèiem amb el web? Amb els contractes?», es va preguntar.

Altres testimonis de la defensa van reblar la mateixa tesi. Un d'ells, Albert Lamarca, inicialment proposat com a pèrit, va aixecar els recels del tribunal quan va voler fer una dissertació sobre dret constitucional.

«Malgrat que la Sala l'escolta amb enorme atenció, recordi que no hem acceptat el peritatge jurídic», li va dir el president, Manuel Marchena, després de renyar-lo per intentar «donar una classe» al tribunal.

Mas acompanyat

Mas va arribar al Suprem acompanyat d'un grup de persones, uns quinze minuts abans que comencés la seva compareixença. Dos homes l'esperaven per cridar contra ell lemes com «sediciós» o «Espanya ens roba i després sou milionaris».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook