La Guàrdia Civil observa com el «paradigma del tràfic d'influències» el fet que l´exconseller de Justícia Germà Gordó i el tresorer de CDC Andreu Viloca es reunissin amb empresaris del 3% a la seu Convergència; però no només això: troba «obscè» que els citessin fins i tot al Palau de la Generalitat. Així es desprèn d´un informe de la Guàrdia Civil inclòs en el sumari del cas del 3%, que va servir de base perquè la Fiscalia Anticorrupció sol·licités al jutge del Vendrell que investiga el suposat finançament il·legal de CDC que demanés, sense èxit, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imputés l'exconseller de Justícia Germà Gordó, actual diputat de Jxsí al Parlament.

És, precisament, arran d´aquest informe, Anticorrupció va arribar a la conclusió que Gordó desenvolupava el paper d´«aconseguidor» o «recaptador» en la trama del 3 per cent, ja que supervisava la labor del tresorer de CDC, Andreu Viloca, que controlava de forma «sistemàtica» les suposades comissions dels empresaris a CDC.

En l´nforme, elaborat a l´abril del 2016, l´institut armat detalla les nombroses reunions que Gordó i Viloca van mantenir amb directius d'empreses com Copisa, Rogasa i Oproler, que són investigades per pagar suposadament comissions a CDC.

I això, «no és intranscendent per a aquesta instrucció, més aviat és el paradigma del tràfic d´influències, el fet que moltes d´aquestes reunions dels empresaris, tant amb el tresorer Viloca com amb el diputat Gordó, s´hagin produït a la mateixa seu de CDC del carrer Córsega, i de forma una mica obscena a la pròpia seu del Palau de la Generalitat», adverteixen els investigadors.

Després d´analitzar la documentació intervinguda als empresaris detinguts per la seva suposada participació en la trama del 3%, la Guàrdia Civil conclou que en aquest cas s´han ajuntat «tots els actors necessaris per tancar el cercle d'activitat delictiva».

Segons l´informe, els implicats han desenvolupat accions dirigides «a un sol fi», com és el de «subvertir l´Estat de Dret i, mitjançant un elevat abús de poder, usar la direcció de les administracions per obtenir un benefici i lucre il·lícit, personal i mercantil, en el cas dels empresaris, i organitzacional en el cas concret del dirigent del partit polític, aconseguint un ´finançament il·legal´ per al mateix». Els investigadors consideren que en aquest cas coincideixen una administració pública amb capacitat d´adjudicar obres en diferents administracions, «sota mandat de la mateixa força política, en aquest cas CDC» i uns «empresaris disposats a efectuar pagaments de comissions per aconseguir adjudicacions d'obres».

Gordó, segons els investigadors, exerceix com un «mediador» amb una gran ascendència dins de l'organització política i amb alta capacitat d'influència, que 'apadrina' aquestes gestions per portar a terme la materialització de l'activitat criminal». De la seva banda, el tresorer, Andreu Viloca, porta els comptes i materialitza «un seguiment dels deutes pendents amb ocasió de les adjudicacions donades» i, «per descomptat», rep els pagaments, segons la Guàrdia Civil.

Com a exemple d´aquest suposat tràfic d'influències, l'informe de l'institut armat detalla les «adjudicacions fraudulentes» en el Consorci Educatiu i al Port de Barcelona, mitjançant l´«alteració dels dos concursos públics».