Si el procés anés de debò, si se´l creguessin els que diuen tirar-lo endavant, la sentència no tindria gens d´importància, seria un acudit. No imagino John Adams o Thomas Jefferson preocupats si per ventura un tribunal anglès hagués dictat la seva inhabilitació, atès que tenien previst deixar de ser anglesos a curt termini. O sigui que sobren tants escarafalls entre els qui ens asseguren que aquest estiu ja no seran espanyols. Igual que sobra convocar manifestacions de suport als condemnats, ja que aviat ni ells ni cap altre català estaran sotmesos a la justícia espanyola. Si el procés anés de debò. Si se´l creguessin.

De fet, els condemnats no haurien ni de plantejar-se presentar cap recurs, ja que amb la proverbial lentitud de la justícia espa­nyola, la resolució ens enxamparia a tots plegats essent la Dinamarca del sud o l´Ítaca de l´oest o l´Andorra amb mar o què sé jo. Amb els diners que estalviem en advocats, podrem adquirir boniques tanques blanc-i-vermelles, d´aquelles de puja i baixa, per a les noves duanes, que aquí ningú no pensa en els detalls imprescindibles per ser presos seriosament en la comunitat internacional. Això, si el procés anés de debò.

Pel que fa a la multa, el més senzill seria obrir una cooptació entre els catalans encara crèduls, però arriba un moment -per increïble que pugui semblar- que inclús els polítics tenen mala consciència d´enredar sempre els més babaus. Seria cosa, per tant, de demanar pagar-la en còmodes terminis mensuals, com qui compra una rentadora. I una vegada independents, s´ha acabat pagar. Si el procés anés de debò, vull dir.

El més fàcil per a Presidentmàs, a qui no en va alguns diuen astut i ell es pensa que sense ànim de mofa, seria canviar-se el nom al registre civil. Igual que per art de màgia el PDeCAT no té res a veure amb la corrupció de CDC, ell podria dir que ja no és la persona que va ser inhabilitada. No ho ha fet, en primer lloc, perquè quan un neix per a màrtir, li agrada ser màrtir, encara que sigui un màrtir de baratillo. I en segon lloc, perquè hi haurà a cada plaça catalana la seva estàtua eqüestre en marbre rosat, i el nom Presidentmàs haurà de figurar-hi clar per a admiració de generacions futures. Si el procés anés de debò, o sigui.