El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar ahir a 2 anys d'inhabilitació l'expresident de la Generalitat Artur Mas per un delicte de desobediència, en mantenir la consulta del 9-N després de la seva suspensió pel Constitucional (TC). En la sentència que es va llegir a la sala del TSJC, també es va condemnar l'exvicepresidenta Joana Ortega a 1 any i 9 mesos d'inhabilitació per a càrrec públic i a 1 any i 6 mesos l'exconsellera Irene Rigau, com a cooperadores necessàries en un delicte de desobediència.

En una decisió unànime, el TSJC va acordar absoldre Mas del delicte de prevaricació, pel qual la Fiscalia li demanava 8 anys d'inhabilitació (i ara estudiarà si ho pensen recórrer). La sala també va imposar a Mas una multa de 36.500 euros i de 30.000 i 24.000 euros, respectivament, a Ortega i Rigau, que, com Mas, van quedar absoltes de la prevaricació.

Segons la sentència, el que s'ha sotmès a judici és la desobediència a l'ordre de suspensió del TC del 4 de novembre del 2014, i no la convocatòria del procés participatiu ni el fet d'haver col·locat les urnes el 9-N. Per al tribunal, la providència del TC contenia «un mandat suficientment explícit, clar i directe com per imposar al seu destinatari, de forma inexcusable, la suspensió i el cessament de tota activitat administrativa encaminada a la realització del denominat procés participatiu». Els magistrats Jesús María Barrientos (ponent), Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez, creuen que el mandat del TC era «tan explícit i inexcusable» que la seva efectivitat «no es podia veure alterada, ni ajornada, pels mecanismes d'atac decidits pel Govern», en referència al recurs presentat. A més, el contingut de la providència era «d'una claredat meridiana per a qualsevol intel·ligència mitjana», més encara per als membres d'un executiu assessorats per juristes.

El tribunal conclou que Mas, com a «destinatari i primer obligat» pel mandat constitucional, «no només no va dictar cap tipus de resolució ni va efectuar cap anunci de suspensió» del 9-N, sinó que amb Ortega i Rigau van «observar un catàleg de conductes» que demostren «la seva ferma determinació de contravenir la providència del TC» i portar a terme el procés participatiu «fins a l'esgotament», posant a disposició «tots els recursos públics necessaris» com el manteniment del web, la campanya de publicitat institucional i repartiment de correspondència oficial; l'aportació i subministraments del material de votació, urnes, sobres i paperetes; l'elaboració i instal·lació de programes informàtics i subministrament de material tecnològic i suport tècnic; la contractació d'una assegurança de responsabilitat civil de cobertura per als voluntaris; l'ús de centres públics amb seus de votació i la instal·lació del centre de premsa.

«No se sosté» que el 9-N quedés en mans dels voluntaris

Una de les tesis de la defensa va ser que, després de la providència del TC, el 9-N va quedar en mans de voluntaris. Segons el TSJC, «no se sosté a partir de la verificació de la ingent, per no dir frenètica, activitat preparativa desplegada en execució d'altres tants contractes públics, generadors tots de compromisos de pagament que van ser carregats contra la Generalitat». El TJSC no dubta del «protagonisme molt rellevant» dels voluntaris pel 9-N, però afegeix que al judici es va deixar constància que la seva designació es va tramitar a través del web institucional i per la mateixa via van rebre instruccions.

A banda, la sala absol els tres acusats de prevaricació. Conclou que l'arbitrarietat que els atribueixen se centren en la seva decisió de no fer efectiva la suspensió del TC i creu que en aquestes conductes no pot afirmar la presència d'elements d'il·legalitat que excedeixin o desbordin la inherent al fet desobedient.