L'estació d'esquí de La Molina abandera l'aposta per la sostenibilitat d'aquest tipus d'instal·lacions al Pirineu, tant d'Espanya com d'Andorra i França, amb una caldera de biomassa que li permet proveir amb fusta dels seus propis boscos els edificis del complex.

Aquesta sensibilitat s'ha fet extensiva de tota manera a pistes de països veïns com succeeix amb l'andorrana de Vallnord, que ha inaugurat una central hidroelèctrica, o la francesa dels Angles, amb un projecte integral que inclou el reciclatge d'escombraries.

El cas de La Molina és un dels més destacats, ja que la caldera de biomassa amb la qual alimenta els edificis d'oficines, serveis i restauració està en funcionament des de 2012.

Segons un dels tècnics responsables de la posada en marxa i gestió d'aquesta instal·lació, Francesc Arrebola, l'energia que s'obté serveix a més a l'estiu per escalfar l'aigua de la piscina.

"La caldera té un funcionament igual al d'una convencional de gasoil, però el combustible és estella o poda", ha detallat Arrebola.

Al respecte, aquest tècnic subratlla que si els serveis que es proveeixen d'aquesta forma ho fessin "amb combustible fòssil s'haguessin emès unes 200 tones de diòxid de carboni, que correspondrien a uns 72.000 litres de gasoil".

Per a Francesc Arrebola, la inversió realitzada és mostra de "l'aposta de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya -entitat que gestiona La Molina- sobre conservació de l'entorn, medi ambient i, en aquest cas, a reducció de tones de diòxid de carboni que s'emeten a l'atmosfera".

Un dels empleats de l'estació que treballen directament amb la caldera, Xavier Perpinyà, cap de servei tècnic, destaca a més que l'estella prové de la propietat forestal de la instal·lació, d'unes 700 hectàrees, de les que 350 corresponen a bosc.

"La Molina ha realitzat un pla de gestió forestal al qual obliga el Departament de Territori i Sostenibilitat i, amb els arbres que no serveixen per anar a la serradora, es fa la biomassa, que és fusta de mala qualitat que, ara, s'utilitza per a la calefacció de tot l'hivern", precisa Perpinyà.

Les tales són programades i permeten, a la vegada que es neteja aquest bosc de propietat de l'estació per evitar incendis, obtenir una energia verda.

La tendència que lidera La Molina és secundada també a Andorra per Vallnord, una instal·lació que ha desenvolupat una turbina hidràulica capaç de proveir les seves necessitats energètiques.

El seu director general, Xavier Arjona, ha explicat que el projecte s'ha treballat entre el Comú d'Ordino, els responsables de l'estació i la companyia elèctrica Nord Andorrà en un projecte del govern perquè Andorra assoleixi una autosuficiència energètica del 50 per cent.

"Es tractava d'aprofitar la presa de la qual es pren l'aigua per als canons i alimentar amb ella una turbina hidràulica d'una minicentral elèctrica", ha indicat Arjona.

El salt d'aigua és de 200 metres i el que genera a l'any és l'equivalent al que consumeix l'estació, tenint en compte que la despesa és molt més elevat a l'hivern i que es té en compte la suma anual.

"Quan se'ns va plantejar si podíem contribuir amb la cessió de la presa ens va semblar fantàstic", ha indicat el director general de Vallnord, satisfet d'una obra que va arrencar el 2016.

Nord Andorrà abona el cànon al Comú d'Ordino, que és el propietari de l'estació, amb la qual cosa els beneficis econòmics impacten indirectament en la gestió de les pistes.

En total, la nova infraestructura hidroelèctrica té una producció de dos milions de megawatts/hora de producció anual, que converteixen a Vallnord en un altre d'aquests models verds pel que fa a estacions d'esquí del Pirineu.

El tercer exemple, aquest a França, és el dels Angles, una instal·lació que compta amb la certificació mediambiental ISO 14001.

La instal·lació compta, segons explica el responsable de l'Oficina de Turisme, Antonio Martín, amb "un protocol rigorós destinat a exigir a tots els equips de manteniment un nivell elevat de qualitat".

Aquesta línia d'actuació suposa que, per a la prestació de tots els serveis de l'estació, s'utilitzen productes biològics com olis o desgreixadors.

A més, la política se centra a evitar la contaminació del terra i l'aigua i en el reciclatge d'escombraries sense deixar de banda aspectes relacionats amb la mobilitat com és la presència de llançadores per limitar l'ús de vehicles privats.

El control de l'aigua és un altre dels aspectes destacats i s'aplica especialment al de la que s'utilitza per a la producció de neu.

Els canons han vist augmentat el seu volum d'aire per millorar la despesa i el municipi gestiona els boscos i desenvolupa el seu propi combustible en forma de 'pellet' o petits trossos de fusta, que es destinen a la calefacció dels edificis públics dels Angles. EFE