Les eleccions municipals del 13 de juny de 1999 van canviar la vida de Carme Chacón, que aquest estiu es va asseure per primera vegada com a regidora al saló de plens d'Esplugues de Llobregat, per on ahir van passar centenars de persones per acomiadar la política socialista, que va morir diumenge passat als 46 anys.
Aquesta no era la primera vegada que anava a les llistes, explica el seu amic i company de partit Miguel Zaragoza, que recorda que el 1995 anava en una posició secundària i, després de la dimissió d'un altre regidor, la van temptejar perquè ocupés la seva cadira, cosa a la qual ella es va negar perquè era tossuda i primer volia acabar els seus estudis.
La seva autenticitat de caràcter i el vincle que sempre va mantenir amb la seva ciutat natal, va sostenir Zaragoza, és el que explica que ahir es forméssin cues des d'abans del migdia per dir un últim adeu a Chacón, que va ser primera tinent d'alcalde fins a 2003 i regidora rasa fins a 2007, quan li van donar la cartera d'Habitatge, i després de la qual cosa es convertiria en la primera ministra de Defensa d'Espanya.
Per decisió familiar
El lloc escollit perquè Esplugues donés l'últim adeu a la seva política més il·lustre va ser una decisió de la família, que ahir va estar present des de primera hora al consistori. Fonts pròximes van detallar que la seva mare, el seu pare, la seva germana i el seu cunyat van protagonitzar un dels moments més emotius de la jornada quan van pronunciar unes paraules a porta tancada, abans que la sala s'obrís al públic.
Molts dels assistents també van aprofitar per deixar un missatge en el llibre de condols que va instal·lar dilluns passat l'Ajuntament, que va decretar tres dies de dol i pròximament celebrarà un ple extraordinari per decidir altres actes de recordatori.
«Sempre tenia un somriure», va destacar Eliseu, que treballava a l'ajuntament quan Chacón era regidora i va assenyalar que la notícia de la seva mort va provocar un impacte a la ciutat.
Més enllà dels centenars de ciutadans anònims, també es van acostar fins al consistori espluguí nombroses cares conegudes del socialisme català.
