La trama de presumpte pagament de comissions en l'empresa d'habitatge de la Generalitat Adigsa arriba avui a judici, catorze anys després dels fets i dotze anys després que la Fiscalia obrís una investigació arran de la polèmica insinuació de l'expresident català Pasqual Maragall que CiU cobrava comissions del 3%.
La Fiscalia demana penes d'entre any i mig i deu anys de presó per a set empresaris i excàrrecs d'Adigsa, per les presumptes irregularitats en l'adjudicació d'obres, una causa que va comportar la imputació del llavors president de l'empresa pública i exdiputat de CiU al Parlament Ferran Falcó, encara que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va acabar exculpant el 2013.
El judici s'iniciarà avui en la secció 22a de l'Audiència de Barcelona, entre negociacions d'algunes defenses amb la Fiscalia per aconseguir un pacte amb el qual puguin beneficiar-se d'una rebaixa de la condemna, que amb tota probabilitat veuran atenuada per dilacions indegudes en la prolongada instrucció del cas.
La causa judicial d'Adigsa era coneguda fins fa poc com el «cas del 3%», atès que es va iniciar arran de la polèmica al·lusió al presumpte pagament de comissions a CiU amb la qual Maragall va sacsejar un ple parlamentari el 2005: «Vostès tenen un problema, aquest problema es diu 3%».
L'altre cas del 3%
No obstant això, li va acabar arrabassant el nom la complexa causa que des de 2013 dirigeix un jutjat d'instrucció del Vendrell (Barcelonès) sobre el presumpte finançament il·legal de CDC, a través de comissions d'empresaris d'almenys un 3%, un cas en el qual estan investigats el tresorer de CDC Andreu Viloca, el seu antecessor Daniel Osàcar i altres càrrecs del partit. Tot i que el cas es remunta fa 14 anys, el 2004, la Fiscalia va iniciar la seva investigació sobre la presumpta trama corrupta d'Adigsa el 2005, dies després de les insinuacions de Maragall, però finalment només va trobar indicis d'una comissió del 20% que l'empresari «penedit» José Antonio Salguero va confessar haver pagat a canvi de l'adjudicació d'obra pública d'Adigsa.
Arxivat per Bassols
La causa va comportar la imputació del llavors president d'Adigsa i després diputat CiU al Parlament Ferran Falcó, fins que el 2013 la magistrada gironina del TSJC Núria Bassols va arxivar les actuacions en contra seu, en entendre que no estava al corrent de les irregularitats en l'empresa pública. Setmanes després que exculpés Falcó, l'expresident de la Generalitat Artur Mas (CiU) va fitxar com a responsable de política de Transparència de la Generalitat Núria Bassols.
La magistrada, dona de l'empresari i exalcalde d'Anglès Josep Maria Bassols, detingut dues vegades en el «cas 3%» que dirigeix el jutge del Vendrell, va tornar a la sala civil i penal del TSJC quan va acabar el mandat de Mas, encara que tenia vetat instruir causes contra aforats polítics, i fa una setmana el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la va traslladar, amb la seva conformitat, a la sala contenciosa.
El fiscal Emilio Sánchez Ulled, que va instruir el cas encara que no portarà el judici per estar centrat en el procés del Palau de la Música -en que també es jutja el presumpte pagament de comissions de Ferrovial a CDC-, demana deu anys de presó per a l'exconseller delegat d'Adigsa Josep Fontevila pels delictes de prevaricació, malversació i falsedat.
El ministeri públic també demana nou anys i sis mesos de presó per a l'exgerent d'Adigsa Jordi Huguet i per a Jordi Sala, que era l'encarregat del mercat secundari de l'empresa d'habitatge públic.
També sol·licita 5 anys de presó per a l'intermediari José María Penin -parent llunyà del llavors conseller de Política Territorial Felip Puig, que en l'època dirigia el departament del qual depenia Adigsa-, per ser l'encarregat d'adjudicar les obres a empresaris afins, obviant les normes de contractació pública.
De la seva banda, Ángel Egido i Jordi Honrubia, dos dels empresaris adjudicataris de les obres, afronten cinc anys de presó i any i mig el «penedit» José Antonio Salguero, qui va denunciar el cas davant la Fiscalia després que l'empresa pública deixés de pagar-li, amb l'arribada del govern tripartit.
Activitats polítiques a CDC
Segons el ministeri públic, els exresponsables d'Adigsa, que compartien «militància i activitats polítiques a CDC» amb Penín, van permetre a aquest intermediari adjudicar «a dit» obres públiques a empresaris afins, inflant els pressupostos.
La Fiscalia sosté que Fontdevila va ordenar «capritxosa i injustificadament» el pagament d'entre 3.000 i 4.000 euros a Penín «en la pretesa retribució d'unes suposades tasques de taxació que mai van existir» i se li va encomanar que encarregués obres de rehabilitació d'habitatge públic a contractistes privats.
