En quin punt està la transformació del Partit Demòcrata?

Hem fet tot el desplegament territorial i orgànic i estem en el desplegament ideològic que culmina el dia 13 a Barcelona amb una conferència que serà posar negre sobre blanc els elements més distintius del projecte del Partit Demòcrata. En paral·lel estem fent la preparació del que han de ser les eleccions municipals del 2019. Ens hem posat un objectiu, del 10 de juny del 2017 fins al 10 de juny del 2018 haurem nomenat tots els nostres caps de llista de tots els municipis, per tant, posem tota la carn a la graella.

I molts d'ells amb primàries.

Un dels trets distintius d'aquest Partit Demòcrata és que el procediment intern sempre serà a través de primàries, ben fetes. Ja vam néixer amb aquest compromís, la nostra executiva va ser triada per primàries i anem en la línia de normalitzar un mecanisme que des del punt de vista de la netedat democràtica crec que és un element que enforteix el projecte.

A grans trets, quin seria el perfil ideològic del PDeCAT?

Volem aglutinar el centre polític des d'una mirada àmplia a sectors des del centredreta fins al centreesquerra. Té alguns trets característics: apostem per la qualitat dels serveis públics, per un ensenyament de qualitat i l'èxit educatiu, que l'ascensor social funcioni, per fiscalitat reduïda que no generi dificultats en l'entorn econòmic, que siguin els empresaris, treballadors i autònoms els que generin riquesa i no l'administració pública... Tots aquests plantejaments que ens permeten des del centre polític explicar-nos. I hi ha un element fonamental, la necessitat que el dret a decidir es produeixi.

El futur lideratge del Partit Demòcrata està sobre la taula?

Sempre hem dit que ara no era el moment d'abordar-ho, bàsicament perquè estem en el procés de fer possible el referèndum i no ens volem distreure. En el cas municipal ja tenim el reglament que ens ha de permetre escollir les persones, per tant, el moment arribarà, l'abordarem amb tranquil·litat. Disposem de gent molt bona i amb molt talent per fer realment un pas endavant i per consolidar el nostre lideratge electoral, però hem d'anar pas a pas. És una cosa que ha de quedar resolta però sempre utilitzo aquella frase més pujolista que diu «ara no toca» perquè no estem perfectament situats en aquest escenari sinó en el d'acabar de consolidar el partit, treballar per a la majoria a favor del referèndum i a favor del «sí» i tots els mecanismes a punt perquè quan toqui i hàgim d'escollir les persones ho puguem fer també en context de primàries.

Jordi Xuclà, sobre la reacció de l'Estat a la convocatòria el referèndum, deia en una entrevista que ens havíem de preparar per a uns propers mesos d'inhabilitacions. Ho comparteix?

Són mesos poc ordinaris. El desafiament democràtic que estem fent a l'Estat és de magnitud perquè allò tan fonamental, que és que en una democràcia puguis votar, a l'Estat espanyol està en dubte. La resposta democràtica del poble de Catalunya i de les institucions ha d'estar a l'altura del repte. Comparteixo que l'Estat d'alguna manera s'hi tornarà però hem de tenir la lucidesa i la fortalesa de veure de quina manera organitzem les coses per tal que complim els estàndards internacionals ja definits, com ens veuen des de fora i que els procediments interns els fem molt ben fets. El Govern, a més de seguir explorant la via del diàleg, malgrat que ja es veu que a l'altra banda de moment no hi ha ningú assegut a la taula, és important que vagi tenint a punt tots els mecanismes que calgui perquè el referèndum es pugui fer.

Vostè ja coneix la data i la pregunta del referèndum?

No la conec i li he de dir que és una magnífica notícia que sigui així. En un procés com aquest és important que determinades informacions quedin situades en aquells qui han de fer la feina, convocar el referèndum i tenir-ho tot en marxa. A la vegada estic molt i molt tranquil·la perquè sé que el president Puigdemont no falla i nosaltres com a partit hem engegat tots els engranatges i mecanismes perquè sigui possible en termes de guanyar la majoria.

Confien o preveuen que els «comuns» acabin donant suport a la llei de transitorietat?

Ara mateix no s'hi han mostrat partidaris perquè ells sempre han defensat el dret a decidir. Jo me'ls vull creure, a vegades tinc dubtes que realment l'alcaldessa Colau això ho utilitzi com a element-arma electoral i no tant com a convicció pròpia. En tot cas, m'agradaria que hi fossin, però anem pas a pas. És important que els «comuns» hagin estat en tot allò que fa referència al Pacte Nacional pel Referèndum, van ser-hi en el Pacte pel Dret a Decidir, i tot el que sigui la suma de moltes sensibilitats en un moviment que és molt transversal però que a la vegada és angular a la societat catalana ens va bé i ens ajuda. Veurem si som capaços de seguir mantenint el fet que hi siguin. Llavors, si són o no en aquestes lleis de desconnexió serà una decisió seva que jo respectaré però que encara no conec.

Fins quan cal seguir insistint amb la via pactada?

Soc partidària d'insistir fins al final i soc una gran defensora de la via escocesa. Fa temps que m'he adonat que entre el senyor Cameron en el seu moment i el senyor Rajoy en l'actualitat hi ha una gran distància, però soc de les que creu que malgrat l'Estat o el Govern del PP de moment no respon, nosaltres hem d'anar fins al final perquè ve de la convicció democràtica més íntima. Ja seran ells els que formalment diran que no o s'esborraran de qualsevol engranatge que sigui part de la solució i no pas del problema. Nosaltres de la taula no ens n'aixecarem. És un pilar important en aquest procés i farem fins al final el que puguem per intentar el pacte. Ara bé, tenim un encàrrec molt clar del 27 de setembre de la gent. El que no farem és pensar que el referèndum ens caurà del cel i, si no hi ha manera de pactar-lo amb l'Estat, l'haurem de tenir a punt des de la logística que pot aportar el Govern.

Ara s'estan recuperant alguns dels arguments per a la DUI.

Primer esgotem les altres possibilitats. És a dir, si ara ens posem a valorar el tema de la DUI segur que genera molta salivera a tots els independentistes més convençuts i fins i tot a aquella part més hiperventilada, però a la vegada ens fem un flac favor. No ens n'adonem però estem debilitant el mecanisme del referèndum perquè ja l'estem donant per mort. Una cosa que he estat crítica amb el procés és en el fet que potser en algun moment hem cansat la gent. Com? Anticipant escenaris, no controlant els tempos, volent cremar etapes molt de pressa... Hi ha un compromís del Govern d'intentar fer el referèndum pactat, que si això no és possible, hi ha un aval ciutadà. Les signatures del Pacte són l'exemple que s'ha de poder fer complint uns estàndards. Arribem a fer això i, si no fos el cas, ens asseurem tots a la taula i veurem què farem. Però ja ara definir un possible horitzó per un «no referèndum», és que m'hi nego perquè em sembla que és deixar sense viabilitat un escenari, que és el del referèndum, que és perfectament factible.