El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós considera que la llei del referèndum presenta dues mancances principals. La primera és la falta de garanties fiables perquè l'1-O es desenvolupi amb normalitat.
En declaracions a Diari de Girona, el jurista opina que a diferència de les votacions ordinàries a l´Estat espanyol (que estan regulades per un estament judicial), el referèndum que preveu engegar la Generalitat «no compta amb un òrgan jurisdiccional que resolgui possibles conflictes que puguin sorgir». Això, segons Arbós, suposa una pèrdua de qualitat de les garanties de jurisdicció respecte unes eleccions corrents. «La Sindicatura Electoral dependrà de cinc experts escollits per majoria absoluta i no per un poder judicial ni per una Llei Electoral aprovada per dos terços. Aquests experts poden ser persones molt honrades però la Sindicatura té un clar origen polític», va relatar.
I la segona mancança que destaca el catedràtic és la «falta de base jurídica legal» del text. En aquest sentit, Arbós admet que la llei del referèndum es basa en les resolucions de Nacions Unides que reconeixen el dret d'autodeterminació dels pobles i que Espanya les ha ratificat, però afegeix que des dels anys 70 aquestes no són les doctrines dominants en el marc jurídic internacional. «Des de llavors el dret a l´autodeterminació dels pobles ha estat aplicat d'una manera molt restrictiva, condicionat a la integritat territorial dels estats», puntualitza. Per exemplificar-ho cita casos com els de les aspiracions secessionistes a Baviera, Alemanya, o al Venetto, a Itàlia, en els quals la posició dominant del dret internacional va ser la que es decantava per la indivisibilitat territorial prevista per l´ordenament jurídic d'ambdós països.
«No hi ha contradicció»
«No hi ha contradicció en què l´Estat espanyol hagi ratificat aquests acords però s´oposi al referèndum a Catalunya, precisament perquè aquesta interpretació dominant només reconeix el dret a l´autodeterminació en casos colonials o en aquells on la població viu oprimida o perseguida». Per la seva banda, el Govern elaborarà el cens de l´1-O a partir de les dades de la població de Catalunya, unes dades que elabora l´Oficina del Cens Electoral i que la Generalitat té a l´abast. Així ho anuncia la pàgina web «garanties.cat» que es va posar en marxa ahir i que dona més detalls sobre l´1-O no regulats per la llei del referèndum. Una altra de les novetats que desvetlla la informació de la pàgina web és que els Mossos i els policies locals garantiran la normalitat democràtica de la jornada. Pel que fa al vot dels catalans residents a l´exterior, podran exercir-lo sempre que formin part del Cens d´Espanyols Residents Absents (CERA) i que estiguin inscrits al registre del Departament d'Exteriors. El vot es farà efectiu mitjançant un correu que s´adreçarà a les 11 oficines que té el Govern a l´exterior.
L´Estat avisa els funcionaris
Els 1.500 funcionaris de les 993 entitats locals de Catalunya als quals el Govern central va enviar una carta instant-los a no col·laborar amb l´organització del referèndum secessionista ja han començat a rebre la missiva, en la qual se´ls demana que vetllin per l´adequat destí dels fons públics.
Segons van confirmar a Efe fonts del Govern central, les cartes ja van començar a arribar al seu destí: més de 1.500 funcionaris, entre secretaris i interventors, de 993 corporacions, seran advertits davant la possibilitat que participin en una consulta que «reiterats pronunciaments» del Tribunal Constitucional han dit que vulnera la Carta Magna.
En concret, la carta del Govern va dirigida als secretaris generals i als interventors econòmics dels ajuntaments de municipis amb més de 500 habitants. Les dues figures es fusionen en un sol funcionari als consistoris de pobles amb menys de 500 habitants.
