14 de juliol de 2017
14.07.2017

Qui són els nous consellers: Turull i Forn

Es tracta d'un antic militant de Convergència i diputat des del 2004 i d'un regidor i ma dreta de Trias a Barcelona

14.07.2017 | 11:26

Els canvis al govern de Puigdemont: Jordi Turull és militant de Convergència des de mitjans dels anys 80 i ja provenia de la JNC, les joventuts de CDC. Va ser candidat a l'alcaldia de Parets del Vallés durant la dècada dels 90, arribant a guanyar els comicis però sense assolir l'alcaldia pels pactes postelectorals. Diputat al Parlament des de 2004, el 2010 va ser portaveu del grup de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya i el març de 2013 va ser nomenat president de grup. Fins ara era el president del grup parlamentari de Junts pel Sí.

El futur conseller de la Presidència, Jordi Turull, és considerat un "home fort" del Partit Demòcrata (PDeCAT) pels seus propis companys de formació. A més, el fins ara president del grup parlamentari de Junts pel Sí (JxSí) també és vist des de les files exconvergents com un dels alts dirigents que "més coneix" els detalls del referèndum.

De fet, ha treballat conjuntament amb la secretària general dels republicans, Marta Rovira, per redactar la llei del referèndum. Turull, nascut el 1966 a Parets del Vallès (Vallès Oriental) va ser el número 10 de la llista de la coalició independentista per Barcelona en les eleccions del 27-S.

A més, el futur conseller -prendrà possessió del càrrec aquesta tarda- destaca per ser molt proper al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a més de ser un home de la total confiança de l'excap del Govern Artur Mas, actual president del PDeCAT.

Llicenciat en Dret per la UAB, Turull va ingressar el 1983 a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), i a CDC el 1987. Regidor a l'Ajuntament de Parets del Vallès del 1987 a l2003, va ser cap de llista de CiU a les eleccions municipals dels anys 1991, 1995 i 1999, a més de diputat a la Diputació de Barcelona del 1991 al 1996. Turull també va presidir del 2000 al 2004 la Comarcal de CDC del Vallès Oriental, i és diputat parlamentari des del 2004.

A partir del 2010 va assumir el càrrec de portaveu de CiU, i el 2013 ja va assumir la presidència del grup. Cal destacar que, el 8 d'abril del 2014, Turull va anar al Congrés a defensar la celebració d'un referèndum a Catalunya, al costat de Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV). Soci d'Òmnium i de la Fundació Catalana de l'Esplai, Turull sonava com a home fort a la direcció del PDeCAT -tenia el vist i plau de Mas-, però va renunciar a la candidatura a dirigir el nou partit.

Així va permetre que Marta Pascal fos escollida coordinadora general del nou partit. Turull va ser un dels membres de JxSí que va presentar la llei del referèndum en l'acte de la setmana passada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), al costat de Rovira, el propi Puigdemont, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i el diputat Lluís Llach. La Guàrdia Civil va requerir, aquest dijous, informació al TNC sobre l'acte.

El propi Turull va comparar l'actuació policial amb les accions de la dictadura: "Ens pensàvem que això només ho coneixeríem per llibres i per la història". "Coses com aquesta ens estimulen molt més per fer-ho bé, la millor resposta és el tsunami democràtic i anar a votar 'sí' o 'no' l'1-O", va concloure.

Joaquim Forn

El fins ara portaveu del Grup Demòcrata a l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn (Barcelona, 1964), assumeix des d'aquest divendres la cartera d'Interior en substitució de Jordi Jané. Forn fa el pas a la Generalitat des de l'Ajuntament de Barcelona, on ha desenvolupat la seva carrera política els últims anys al costat de Xavier Trias, ja sigui al govern municipal o des de l'oposició. De fet, Forn ja es va ocupar de la cartera de Seguretat, i per tant de la Guàrdia Urbana i dels Bombers de Barcelona, durant la seva etapa de primer tinent d'alcalde.

De perfil independentista, s'ha mantingut al costat de Trias a la direcció del grup municipal després de perdre les eleccions i s'ha postulat per ser el candidat del PDeCAT a l'alcaldia de Barcelona.

Forn ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona des de l'any 1999. De fet, ha estat la mà dreta de Xavier Trias al consistori en els diferents etapes a l'oposició i al govern municipal. Des del 2007 fins al 2011 va ser portaveu del Grup Municipal de CiU. Un cop Trias va accedir a l'alcaldia, l'any 2011, Forn va ser nomenat primer tinent d'alcalde, càrrec que va ocupar els 4 anys de mandat, fins el 2015. També va ser portaveu del govern municipal.

Durant la seva etapa al govern municipal, Forn es va fer càrrec d'àrees com la de seguretat i era el responsable polític de la Guàrdia Urbana i dels Bombers de Barcelona. Durant la seva època, va millorar la coordinació amb els Mossos d'Esquadra, amb patrulles mixtes que per primera van patrullar per la xarxa de metro. També va crear una unitat d'investigació que funcionés com a policia judicial per a delictes lleus, com ara furts, tot i que va tenir un recorregut limitat. I una de les seves primeres mesures va ser cessar l'aleshores cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, arran sobretot de la polèmica per l'incident que li va provocar l'extirpació de la melsa, que el comandament atribuïa a una pilota de goma dels Mossos d'Esquadra.

Una de les polèmiques que va haver d'afrontar va ser l'intent de reobrir la investigació contra agents de la Guàrdia Urbana implicats en l'anomenat 4-F, el desallotjament d'un edifici 'okupat' a Ciutat Vella el 2006 i que va acabar amb un guàrdia urbà greument ferit. El 2015 es va intentar reobrir el cas, però Forn, després d'una investigació interna, ho va descartar en no trobar irregularitats.També va ser president de TMB, vicepresident del Consell d'Administració de l'ATM, conseller metropolità de l'Àrea de Transport i Mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i membre de la Junta de Govern de l'AMB.

Actualment, era portaveu del Grup Demòcrata a l'Ajuntament de Barcelona, diputat provincial a la Diputació de Barcelona i conseller metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A la pràctica, Forn pilotava la direcció del grup municipal, tot i que Trias continuï sent-ne el president.

Políticament, té un perfil marcadament independentista i va formar part del 'pinyol', el grup reduït de dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que era el nucli més pròxim a Artur Mas. Forn s'ha postulat en els últims mesos per ser el candidat del PDeCAT a l'alcaldia de Barcelona en les properes eleccions municipals i ha anunciat la seva disposició a presentar-se a unes primàries. El mateix Trias ha mostrat públicament diverses vegades el seu desig que Forn sigui el seu successor. Amb l'entrada al Govern de la Generalitat, l'opció de ser candidat a l'alcaldia estarà sotmesa al risc d'inhabilitació pel referèndum de l'1 d'octubre.

La setmana de la Junta de Seguretat

El nou conseller arriba al Departament la mateixa setmana que s'hagi celebrat la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya. Va ser la primera que es feia en els últims 8 anys i un dels objectius perseguits insistentment pel conseller sortint, Jordi Jané, que deixa el Departament al què va arribar el juny del 2015.

En aquesta reunió, Generalitat i Estat van acordar la integració dels Mossos d'Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i a les meses d'avaluació i coordinació antiterrorista. Forn també es trobarà sobre la taula la convocatòria de 500 places de nous mossos d'esquadra signada per Jané tot i el requeriment del Ministeri d'Hisenda en què només n'autoritza 50.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook