El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, ha qüestionat la legitimitat del referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya que promou el Govern per a l'1 d'octubre i l'ha descrit com un "moviment tàctic" que "pot tenir un problema de credibilitat".

En un article titulat "El futur polític de Catalunya: el paper del Parlament", en la Revista Catalana de Dret Públic, Bayona recorda que les eleccions del 27 de setembre del 2015 "no van donar a la coalició Junts pel Sí la majoria de vots ni d'escons al Parlament", pel que va haver de pactar amb la CUP, un acord que ha conduït a "emfatitzar el caràcter unilateral del procés" català.

Segons Bayona, la "contraposició del principi democràtic i el principi de legalitat" que estableix sovint l'independentisme per avalar una via unilateral sense l'acord amb l'Estat "podria tenir justificació" en un context de "ruptura de les regles d'un Estat autoritari", però "pot ser arriscat" confondre això amb els "dèficits que afectin la qualitat democràtica d'un Estat".

"Pretendre, a partir de la constatació de certs dèficits, que l'Estat espanyol manté formes autoritàries (posfranquistes) que el convertirien en no democràtic pot suposar un greu error d'apreciació política i sobretot jurídica", afegeix.

En el seu article, Bayona afirma que hi ha "diverses raons" per considerar que la via unilateral cap a la independència prevista en la declaració del Parlament aprovada el 9 de novembre del 2016 és "prematura i poc realista".

Bayona remarca que per ara "no es coneix" si hi ha una "majoria social favorable a la independència", ja que les eleccions del 27 de setembre no l'"acrediten".

A això se sumen, d'una banda, la "capacitat de reacció de l'Estat" per frenar la desconnexió de Catalunya i, per un altre, l'"escassa receptivitat cap a la causa catalana que ha mostrat fins ara la comunitat internacional".

"L'escenari internacional no sembla, doncs especialment favorable a reconèixer una via unilateral i encara menys la Unió Europea, que dóna especial rellevància a la legalitat com valor fundacional, conjuntament amb el principi democràtic", afegeix.

Bayona constata les modificacions en el full de ruta de la majoria independentista al Parlament al llarg d'aquesta legislatura, ja que "de la via unilateral de desconnexió" fonamentada en els resultats de les eleccions del 27S del 2015, "sense necessitat de consulta prèvia als ciutadans", s'ha passat a "un nou escenari" en què el referèndum és "determinant".

"Però aquesta opció té les incerteses que suposa una convocatòria que s'enfronta a la oposició de l'Estat i a una jurisprudència constitucional contrària a un referèndum que tingui com a objecte preguntar als ciutadans si estan a favor o en contra de la independència de Catalunya", assenyala.

Per a Bayona, "la forma amb la qual apareix la qüestió del referèndum en aquest tram final del procés sembla indicar" que es tracta d'un "moviment tàctic que té com últim objectiu polític reforçar la legitimitat de la via unilateral inicialment prevista", en demostrar que si no s'ha fet la consulta no ha estat "per causa imputable a les institucions catalanes".

No obstant això, adverteix el lletrat, "aquesta tàctica pot tenir un problema de credibilitat quan el Parlament ja ha expressat clarament la voluntat de mantenir, en últim terme, la via unilateral de la desconnexió".

Si es volgués recuperar el full de ruta inicialment prevista, amb una declaració unilateral d'independència sense haver pogut materialitzar el referèndum o havent-ho realitzat "sense unes mínimes garanties", pot tenir l'"efecte paradoxal de debilitar una decisió que només tindria com fonament els resultats" del 27S, que "no deixen de ser unes eleccions al Parlament de Catalunya, malgrat el caràcter plebiscitari que se li van voler donar".

En declaracions a RAC 105, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha tret ferro a l'article de Bayona, que segons el seu parer "s'afegeix a la gran quantitat de textos d'experts que diuen el contrari".