El Tribunal de Comptes va decidir ahir continuar amb el judici comptable a l'expresident Artur Mas per la consulta del 9-N i nomenar un delegat instructor perquè determini si ha de pagar amb el seu patrimoni els costos de l'esmentada jornada.
Així es va resoldre en dos actes coneguts ahir, amb els quals la Secció d'Enjudiciament del Tribunal va desestimar, d'una banda, el recurs de la Generalitat de Catalunya en contra d'aquest procediment sobre una possible infracció a Mas i als exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega.
Tant a Mas com els seus llavors consellers se'ls està investigant per determinar si tenen responsabilitat en la despesa de més de 5 milions de diners públics en la consulta del 9-N.
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern català, Jordi Turull, es va pronunciar amb certa ironia sobre el procediment obert pel Tribunal de Comptes. «Si es pensen que per cinc milions pararem això de la independència és per fotre's a riure», va etzibar Turull, durant el dinar col·loqui que va compartit amb l'exlehendakari Joan José Ibarretxe, organitzat pel fòrum Moment Zero. Per al portaveu, el que està engegant el Tribunal de Comptes només fa que «animar» els independentistes i el Govern «a tirar endavant i amb més rigor» cap a l'1-O i la independència.
Vistos els recursos de la Generalitat i els escrits de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, el Tribunal de Comptes va emetre un altre acte per anunciar que continua el procediment mitjançant la designació d'un delegat instructor, la qual cosa pot recórrer la Generalitat en un termini de cinc dies.
A l'acte, l'òrgan fiscalitzador recorda que la Fiscalia va denunciar al seu moment «presumptes danys» als cabals públics pel pagament de la logística i infraestructura d'aquella consulta sobre la independència de Catalunya.
Els costos investigats corresponen als prop de tres milions d'euros invertits per a l'adquisició d'ordinadors utilitzats a les taules de votació, passant pels més de 828.000 per a la campanya institucional, al milió d'assessoria informàtica o als 308.000 euros per enviament d'informació.
«Menyscabament de l'erari»
En suma, més de 5 milions d'euros que demana investigar la Fiscalia i sobre els que podrien respondre Mas i els exconsellers amb el seu propi patrimoni, sempre que el Tribunal de Comptes vegi infracció.
La Sala de Justícia del Tribunal de Comptes considera que pot haver-se produït «un possible menyscabament de l'erari a causa de l'adopció de decisions de despesa i pagament» sense el «suficient suport normatiu», cosa que, d'una altra banda, ha explicitat ja en actes anteriors.
Creu, també, que estan identificats «de manera prou precisa» uns fets dels quals «es pogués haver derivat un dany a fons públics» i que serien constitutius de «responsabilitat comptable». La normativa de funcionament del Tribunal de Comptes estableix que, en aquests supòsits, ha de sol·licitar-se la designació d'un delegat instructor que investigui els fets.
Mas: «És insòlit i impresentable»
L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, va qualificar «d'insòlita» i «impresentable» la decisió del Tribunal de Comptes. Mas va dictaminar que aquesta decisió respon a l'únic propòsit de «fer por» i «espantar la gent» que es facin enrere pel que fa al dret a votar. L'expresident va sentenciar que confia a votar l'1-O i va ironitzar dient que al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, «se li està posant cara de Maduro», en clara al·lusió al president de Veneçuela.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va denunciar el «greu abús de l'Estat» que representa, segons el seu parer, la decisió del Tribunal. Des de Twitter, Puigdemont es va fer eco de la notícia i va afirmar: «Les garanties del Tribunal de Comptes deuen convèncer els que callen davant aquest greu abús de l'Estat. Greu i vergonyós».
