La secretària general d'Ensenyament, Maria Jesús Mier, va anunciar ahir que deixa el seu càrrec a poc més de dos mesos de l'anunciat referèndum unilateral d'independència. Mier ha estat durant l'últim any i mig la número dos de la consellera Meritxell Ruiz, un dels quatre membres del Consell Executiu apartats en la recent remodelació impulsada pel president, Carles Puigdemont.

Ensenyament és un dels departaments clau en l'organització i execució de l'1-O, ja que l'obertura dels col·legis electorals és un factor determinant a la convocatòria. Segons va publicar ahir l'edició digital d' El Periódico, el perfil de Mier era netament incompatible amb el de la nova consellera, Clara Ponsatí, que va substituir Ruiz en el càrrec.

Per altra banda, la polèmica del dia ahir la va generar el lletrat major del Parlament, Antoni Bayona. El jurista va qüestionar la legitimitat del referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya que promou el Govern per a l'1 d'octubre i el va descriure com un «moviment tàctic» que «pot tenir un problema de credibilitat».

En un article titulat «El futur polític de Catalunya: el paper del Parlament», en la Revista Catalana de Dret Públic, Bayona recorda que les eleccions del 27 de setembre del 2015 «no van donar a la coalició Junts pel Sí la majoria de vots ni d'escons al Parlament», pel que va haver de pactar amb la CUP, un acord que ha conduït a «emfatitzar el caràcter unilateral del procés» català.

Preguntat per l'article, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont va respondre que també hi ha «gran quantitat de textos d'experts que diuen el contrari». Ho va situar en un «debat d'experts» i va posar en valor que «les lleis es fan per la gent i que la gent pot canviar les lleis». «Qui decideix les lleis i la legitimitat de les coses que es fan a les institucions democràtiques són els ciutadans. I no crec que ningú els pugui mirar als ulls i dir-los que no tenen dret a decidir el seu futur», va concloure. Segons Bayona, la «contraposició del principi democràtic i el principi de legalitat» que estableix sovint l'independentisme per avalar una via unilateral sense l'acord amb l'Estat «podria tenir justificació» en un context de «ruptura de les regles d'un Estat autoritari», però «pot ser arriscat» confondre això amb els «dèficits que afectin la qualitat democràtica d'un Estat».

«Pretendre, a partir de la constatació de certs dèficits, que l'Estat espanyol manté formes autoritàries (posfranquistes) que el convertirien en no democràtic pot suposar un greu error d'apreciació política i sobretot jurídica», afegeix.

«Diverses raons»

En el seu article, Bayona afirma que hi ha «diverses raons» per considerar que la via unilateral cap a la independència prevista en la declaració del Parlament aprovada el 9 de novembre del 2016 és «prematura i poc realista». Bayona remarca que per ara «no es coneix» si hi ha una «majoria social favorable a la independència», ja que les eleccions del 27 de setembre no «l'acrediten».

A això se sumen, d'una banda, la «capacitat de reacció de l'Estat» per frenar la desconnexió de Catalunya i, per un altre, «l'escassa receptivitat cap a la causa catalana que ha mostrat fins ara la comunitat internacional».

«L'escenari internacional no sembla, doncs especialment favorable a reconèixer una via unilateral i encara menys la Unió Europea, que dona especial rellevància a la legalitat com valor fundacional, conjuntament amb el principi democràtic», afegeix.

Bayona constata les modificacions en el full de ruta de la majoria independentista al Parlament al llarg d'aquesta legislatura, ja que «de la via unilateral de desconnexió» fonamentada en els resultats de les eleccions del 27-S del 2015, «sense necessitat de consulta prèvia als ciutadans», es va passar a «un nou escenari» en què el referèndum és «determinant».