El Govern va aprovar ahir la derogació del Decret 4/2006, de 17 de gener, que atribuïa als registradors de la propietat les tasques de gestió, liquidació i recaptació dels tributs cedits a la Generalitat. Així doncs, a partir del proper 1 de setembre, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) assumirà les funcions d'atenció i informació al contribuent, comprovació, liquidació i recaptació dels impostos sobre successions i donacions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Aquesta decisió s'emmarca en la voluntat del Govern d'assumir totes les funcions tributàries que el marc autonòmic li atribueix estatutàriament i preparar els fonaments de la futura hisenda catalana.
Amb l'acord d'ahir, el Govern assegura que es posen les bases perquè, a partir de l'1 de setembre, finalitzi la relació entre l'ATC i el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, els quals, a través de la signatura de diversos convenis de col·laboració entre les dues administracions, tenien encarregada la liquidació d'aquests tributs.
El passat 24 d'octubre, el director de l'Agència catalana, Eduard Vilà, ja va notificar la denúncia del darrer d'aquests convenis „signat el novembre del 2012 i prorrogat l'octubre del 2015„ al degà del Col·legi de Registradors de Catalunya, Luis Suárez, amb efectes de l'1 de setembre del 2017.
Aquests convenis amb els registradors van tenir un cost per a l'administració de la Generalitat de 27,5 milions d'euros l'any 2016, i es preveia que, per al 2017, aquest cost fos de 30 milions d'euros. Aquesta decisió s'emmarca en el desplegament territorial de l'ATC, que a primers de setembre comptarà amb un total de 19 oficines pròpies i 13 de compartides amb les administracions locals „diputacions, consells comarcals i ajuntaments„ distribuïdes arreu de la geografia catalana.
La voluntat del Govern és implantar un nou model territorial de l'Agència catalana, basat en una xarxa d'oficines pròpies preparades per prestar els mateixos serveis a tots els ciutadans de Catalunya.
Recurs de Lluís Salvadó
El secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, va presentar dilluns un recurs d'apel·lació directa contra el secret de sumari decretat pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona en relació al «cas Santi Vidal».
Quatre mesos després de l'obertura de diligències, el secretari d'Hisenda assegura que desconeix els fets pels quals és investigat i sosté que això vulnera el seu dret de defensa. A més, el text posa de manifest «l'absolut desconcert» pel fet que el TSJC s'hagi desvinculat dels interrogatoris que està duent a terme la Guàrdia Civil per preguntar sobre l'organització del referèndum a diversos dirigents del Govern.
