El tràgic relat d'una mare després de perdre el seu nadó a Tarragona

"Jo imaginava que el meu primer post a hores d'ara seria sobre les nostres vacances... però no, la vida m'ha donat el cop més terrible que existeix. No ho explico perquè cregui que dec explicacions sinó perquè, després de pensar abandonar el blog durant aquests últims dies, he decidit que no haig de fer, amb tot el que m'ha aportat no seria just... Així que, com que vull seguir, encara que no sé de quina manera, no puc obviar el meu capítol més dolorós i terrible com a mare...", explica a Facebook per enllaçar el relat del seu blog.

Osorio, que ja té tres fills, sentia l'obligació d'explicar un capítol tan tràgic de la seva vida per seguir amb la seva labor de mama bloguera. "Aquí us vaig explicar durant mesos tot sobre el meu embaràs, amb la major il·lusió del món, i aquí avui us explico com i perquè vaig perdre a la meva filla, amb la tristesa més pesada del món", assenyala en el seu blog, en el qual narra el seu periple hospitalari a Tarragona, on va sofrir el tràgic episodi.

Explica com va sentir que el seu bebè, la primera nena que esperava després de tres nens, deixava de moure's, però en una primera visita a l'hospital li van detectar batecs. "Ens van atendre ràpid ja que no hi havia cap pacient a ginecologia i alleujament, havia bategat! L'ecografia mostrava que tot estava en ordre, la grandària del bebè corresponia amb les 28 setmanes de gestació", narra la periodista de Gijón.

Però la tragèdia va trucar a la porta de la il·lusionada mare aquella mateixa nit. "De matinada, vaig començar a sagnar i a perdre líquid. De nou, vam anar a Urgències. Vaig tornar a tombar-me en la mateixa llitera amb monitors, la mateixa matrona que m'havia vist hores abans va començar a buscar el batec del bebè a la meva panxa i res, van ser els segons més angoixants de la meva vida. El mateix ginecòleg de la visita anterior va venir ràpidament, no va necessitar més que uns segons per adonar-se que efectivament, no hi havia batec. M'ho va dir sense poder creure el que estava passant, no ho oblidaré mai. I ens van deixar sols, trencats, desconsolats, en xoc, plorant la pèrdua...", expressa la dona.

I li va arribar el cruel moment de donar a llum sabent que el seu bebè arribaria a aquest món sense batecs, després de més de sis mesos portant-la en el seu ventre. "Sobre les quatre de la matinada van començar les contraccions, vaig cridar a les infermeres, i vaig anar caminant a dilatació, mentre plorava i plorava. Estava de 5 centímetres, vaig demanar l'epidural, no volia sofrir físicament. Després sentim plorar a un bebè que arribava al món mentre escoltàvem en monitors els batecs d'altres dos, però cap era el cor de la nostra filla i cada molt poc ploràvem", relata abans d'afegir: "Ella va néixer, la van tapar, se la van endur i jo vaig mirar el rellotge de la paret, va venir al món a les 8:10 hores encara que ja es n'havia anat abans. Després va sortir la placenta i el ginecòleg que va atendre el part ens va deixar caure que tenia un aspecte estrany".

Carmen i el seu marit van rebre la recomanació de veure al seu bebè morta per superar el trauma. I així ho van fer. "Uns minuts després, es va obrir la porta i allí ens portaven a la nostra petita, amb un gorro i embolicada en una manteta, com si estigués adormida, preciosa, molt semblant a Rafa (un altre dels seus fills), amb el qual a més podria haver compartit data d'aniversari. Vaig sentir tant dolor i amor alhora quan la vaig veure. En aquell espai vam vessar tantes llàgrimes, la vaig acariciar tantes vegades, la vaig besar, la vaig voler tant... amb aquest dolor tan insuportable de saber que havia de dir-li adéu per sempre. Impossible explicar-ho amb paraules. El nostre record d'aquell moment és una foto de la seva mà al costat de la meva que guardarem per a nosaltres sempre", explica Osorio.

La periodista explica que el motiu de la defunció del nadó va ser una "Corioamnionitis aguda, una infecció de la placenta que, en aquest cas, no s'havia pogut intuir". Descriu l'experiència com un episodi "especialment desangelat", però en el seu relat hi ha dosi de dolor i amor en forma de tràgica barreja. Osorio no s'oblida que escriu per a altres mares i, de fet, ha rebut multitud de missatges de dones que van passar pel mateix tràngol.

I a les altres mares es dirigeix en el seu relat: "La vaig portar al món, la vaig besar i vaig estimar, com qualsevol de vosaltres quan vau donar a llum i vau veure als vostres fills, que no fan falta més de dos segons perquè aquesta persona es convertís en el vostre univers. La gran diferència és que jo vaig haver d'acomiadar-me d'ella en aquest moment, la qual cosa fa aquest amor que vaig sentir més gran, si és que es pot. Ella va existir encara que només els seus pares i uns metges poguessin veure-la. I sóc mare de quatre, mare a la terra i en el cel".

No s'oblida la periodista d'agrair el suport de la seva família, de les seves amigues més properes. I també se'n recorda del personal sanitari que la va atendre a Catalunya. "Gràcies a l'increïble equip mèdic de l'Hospital Santa Tecla de Tarragona. Per l'afecte, l'afecte, les paraules, les abraçades, els petons...", assenyala Osorio. Ells li van regalar un record de la seva filla morta abans de néixer: les petjades del seu bebè en una cartolina acompanyades d'un preciós missatge.

Acaba el seu relat l'expresentadora de televisió, parafrasejant la lletra d'una cançó del grup "Morat". "Y no sé com podré oblidar-te. No saps com em dol aquest adéu". Vagi per ells el vídeo d'aquest tema per a una mama bloguera valenta en l'ús de la paraula i una nena que ha deixat "petjades eternes" ja no només en la seva família, sinó en tots els lectors d'aquest relat que dol i emociona al mateix temps.