La llei de transitorietat estableix la doble nacionalitat

L'article 3 diu que és la norma "suprema" mentre Catalunya no tingui una constitució pròpia

ACN Barcelona .- La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república estableix la doble nacionalitat catalana i espanyola i que el Govern de la Generalitat promogui negociacions amb l'estat espanyol per fer un tractat de nacionalitat. Així mateix, la norma preveu que una eventual Catalunya independent mantingui la cooficialitat actual del català i el castellà. El contingut de la llei que es presenta aquest dilluns fixa en el seu article 3 que és la norma "suprema" mentre Catalunya no tingui una constitució pròpia. Són alguns dels detalls del contingut de la llei que membres de JxSí i la CUP estan donant a conèixer als periodistes a porta tancada.

La proposició de Llei de Transitorietat jurídica i fundacional de la república fixa que tenir la nacionalitat catalana "no exigeix" la renúncia de l'espanyola, ni de cap altra. I per això la norma proposa al Govern que reclami negociacions amb l'estat espanyol per "celebrar un tractat en matèria de nacionalitat". Així ho fixa l'article 9 de la proposició de llei que han presentat aquest dilluns els diputats de JxSí i la CUP.

Sobre la nacionalitat catalana, el text diferencia entre qui té ja nacionalitat espanyola i qui no. Així, l'article 7 estableix que tenen nacionalitat catalana d'origen les persones que ja tinguin l'espanyola quan entri en vigor la llei i que estiguin empadronades a un municipi català abans del 31 de desembre de 2016; i les persones de nacionalitat espanyola empadronades més tard, si ho sol·liciten, i un cop compleixin dos anys d'empadronament. També la poden tenir d'origen qui té la nacionalitat espanyola però no consta empadronat a Catalunya: és a dir, per exemple, si és nascut en territori català o si és fill de pare o mare amb nacionalitat catalana, entre d'altres supòsits. El preàmbul assegura, de fet, que es para especial atenció en "evitar l'apatrídia i permetre una àmplia possibilitat de posseir la doble nacionalitat".

En canvi, a l'article 8, fixa que els nouvinguts poden adquirir la nacionalitat "per residència legal i continuada a Catalunya durant un període de cinc anys" just abans de demanar-la. Per a les persones estrangeres, la llei de transitorietat també fixa drets i deures a l'article 26: "La no possessió de la nacionalitat catalana no impedeix l'accés, l'exercici ni la justiciabilitat dels drets", diu un article que fixa també que només tindran dret a sufragi si adquireixen la nacionalitat catalana.

"Norma suprema" i continuïtat legislativa

El text també fixa que la llei de transitorietat i fundacional de la república és la "norma suprema de l'ordenament jurídic català" mentre no sigui aprovada la "Constitució de la República" en el referèndum que hauria de tancar el procés constituent més endavant. En aquest context, el dret de la Unió Europa "manté la seva naturalesa i posició respecte el dret intern" alhora que un Catalunya en període transitori continuarà "respectant el dret internacional".

Així, fixa que les normes locals, autonòmiques i estatals que siguin vigents quan entri en vigor la llei de transitorietat "es continuen aplicant en tot allò que no contravingui" aquesta norma ni el dret català "aprovat amb posterioritat". I en la mateixa línia es desglossa de cara a actes administratius com autoritzacions, llicències, titulacions, i permisos entre d'altres. Tot i el perfil contrari a la Unió Europea dels cupaires, la llei de transitorietat fa referència a la continuïtat a Catalunya de les normes de la UE -també les que "entrin en vigor amb posterioritat a l'entrada en vigor" d'aquesta llei- així com dels tractats internacionals.

Els funcionaris

Un altre dels aspectes que regula la llei és el personal públic. "Es requereix la possessió de la nacionalitat catalana en aquells llocs de treball que impliquin l'exercici de poder públic i la salvaguarda d'interessos generals", fixa la proposició de llei a l'article 17.

A més, i més enllà dels funcionaris de la Generalitat, el personal de l'Estat que presti els seus serveis en l'administració catalana i en l'administració local, d'universitats o de justícia catalanes "s'integra" a l'administració pública de Catalunya que correspongui "en les mateixes condicions retributives i d'ocupació", llevat que hi renunciï. I alhora, els funcionaris estatals que treballin en territori català poden "optar a integrar-se" a l'administració catalana, també amb les mateixes condicions.

En aquest marc, la llei també diu que la Generalitat pot incorporar en "places especials" els funcionaris "imprescindibles" per garantir el funcionament normal de serveis públics; un procediment només utilitzables si les vies ordinàries per a incorporar personal no són suficient d'un bon principi.

Fronteres i duanes

La llei de transitorietat i fundacional de la república també estableix que el territori de Catalunya inclou l'espai terrestre (inclòs el subsòl), pel mar territorial (inclòs el llit i el subsòl) i per l'espai aeri situat sobre l'espai terrestre i mar territorial de Catalunya.

I en aquest marc afirma també que és la Generalitat qui exerceix "l'autoritat duanera" a Catalunya i actua "amb el règim duaner i aranzelari" de la UE; de la mateixa manera, segueix, l'article 84, que li pertoca l'autoritat cadastral al territori català, que gestionaria en col·laboració amb el món municipal.

En un article anterior, la llei reconeix la Generalitat com qui aplica els tractats i convenis internacionals en matèria "tributària, duanera i de seguretat social".