29 de agost de 2017
29.08.2017

Zoido afirma que no s'havia detectat cap tipus de radicalització d'Es Satty

Els protocols dels centres penitenciaris on havia estat internat no havien detectat la deriva fonamentalista de l'imam de Ripoll. Arran de l'atemptat, el Ministeri d'Interior pensa a millorar el control de l'adquisició de productes per fer explosius

29.08.2017 | 07:12

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va donar ahir alguns detalls més sobre què sabien la policia i els estaments judicials del suposat cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l'imam de Ripoll, Abdelkadi Es Satty. Segons va explicar el ministre en roda de premsa i en una entrevista a la COPE, Es Satty va ser objecte d'una investigació policial l'any 2006, autoritzada per l'Audiència Nacional, per un suposat delicte de falsificació documental. Ara bé, el ministre va deixar clar que en aquell moment Es Satty no era imam.

A banda d'aquest episodi, el clergue també havia complert quatre anys d'internament entre el 2010 i el 2014 a la presó de Castelló per tràfic de drogues. Segons el ministre, però, els protocols als centres penitenciaris no van detectar «cap tipus de radicalització» per part d'Es Satty. «El seguiment no va concloure que aquesta persona estigués radicalitzada i que pogués passar a liderar o cometre atemptats», va dir Zoido. Aquest va ser el motiu pel qual només es va poroposar que s'apliqués la seva pena d'expulsió de l'Estat, malgrat que finalment un jutge va suspendre l'ordre. «Hi ha haver uns controls, però aquesta persona no havia demostrat cap tipus de radicalització» i «fins i tot ara escombrant les xarxes socials segueix sense aparèixer cap traça de redicalització», va afegir.

Tot i això, el ministre no va voler aclarir si Es Satty apareixia a les bases de dades policials relacionades amb terrorisme. «No parlaré de res que afecti el contingut i el desenvolupament de la investigació que està oberta».

Per altra banda, Zoido va ser preguntat sobre si el seu Ministeri té algun pla per de reorganització de l'activitat dels imams i les mesquites. «És un tema que s'està parlant des de fa temps, que no és fàcil perquè no totes les religions tenen un ordre jeràrquic quant a la seva estructura com pot ser la catòlica», va matitzar. Tot i això, va destacar que «és un tema sobre el qual hem de parlar i procurar arribar a algun acord per evitar que alguns imams trenquin el que sol ser una tònica general i no hi hagi cap tipus de problema, i aquell que estigui radicalitzat que no pugui ser referència o exemple o impartir instruccions en aquest sentit».

Zoido també va apuntar que la cèl·lula planejava atemptar contra «algun monument» de Barcelona, tot i que va evitar referir-se explícitament a la Sagrada Família. Segons va assenyalar, els terroristes pretenien fer explotar les bombes en un «monument emblemàtic perquè la ressonància internacional fos més gran».

El ministre també va assenyalar que després dels atemptats caldrà «adaptar» els mecanismes de control sobre l'adquisició de productes que puguin permetre la fabricació d'explosius, en referència a l'adquisició de productes que puguin permetre la fabricació d'explosius, en referència a l'adquisició per part de la cèl·lula de 500 litres d'acetona i més de 100 bombones de butà sense ser detectats. Segons el ministre, aquesta adaptació dels protocols de control i seguiment de possibles gihadistes és necessària perquè el « modus operandi ha canviat», com ho demostra el fet que la cèl·lula estava formada per gent jove que no feien cap «ostentació» del seu radicalisme. «Els controls existeixen. Ha pogut fallar-ne algun, i cal veure com evitar que torni a passar», va dir, i va apuntar que hi ha hagut «diversos factors» que van donar lloc a aquesta circumstància. Per tot això, les conclusions que s'extreguin de la investigació s'hauran de traslladar a les altres policies europees.


La polèmica de l'Europol

Sobre la petició dels Mossos d'integrar-se a l'Europol, el ministre va assegurar que la policia catalana ja té accés a la base de dades, però a través de la unitat del Cos de Policia Nacional, que és qui fa d'enllaç a la resta de policies de l'Estat. «Ells volen tenir-hi accés d'una altra manera», va dir Zoido, però «el reglament» diu que «només hi pot haver una unitat policial per país.

En ser preguntat sobre les declaracoins de Josep Lluis Trapero sobre que la informació de l'Europol no arribava a la policia catalana, el ministre d'Interior va insistir en la «lleial col·laboració» entre totes les forces de seguretat i va assegurar que «no pot pensar que s'oculti informació ni d'uns cap a altres» ni viceversa. «Jo he presenciat la lleial col·laboració, és el que he vist i no em poden dir el contrari» va remarcar i va deixar clar que això és així no només després dels atemptats sinó des que va arribar al Ministeri.

Zoido va insistir que la col·laboració en les taules d'alerta terrorista, que ha presidit en més d'una ocasió, «els Mossos i l'Ertzaintza estan plenament integrats» i la col·laboració és «molt estreta». Va subratllar que «encara que hi ha qui no vol que sigui així» ell ho ha viscut i pot constatar que s'ha informat en «temps real» el que valorava el comitè de crisi de la Generalitat, conformat després dels atemptats de Catalunya. El ministre va afegir que tant el Centre d'Intel·ligència Terrorista (CITCO) com els Mossos o la pròpia Ertzaintza saben que la informació es comparteix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit