Junts pel Sí (JxSí) i la CUP van registrar ahir al Parlament la Llei de Transitorietat Jurídica, la més important de les anomenades lleis de «desconnexió» i que els dos grups van pactar aprovar abans del referèndum de l'1 d'octubre. Batejada finalment com a «Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República», la futura proposició de llei entrarà en vigor únicament en cas que guanyés el «sí» a la independència en el referèndum, per crear un marc legal alternatiu a l'espanyol.
Presentada davant la premsa per Lluís Corominas i Jordi Orobitg, de JxSí (PDecAT i ERC), i Benet Salellas i Gabriela Serra, de la CUP, la llei pretén donar la cobertura jurídica al període posterior a un eventual triomf del «sí», per la qual cosa entraria en vigor entre el 2 d'octubre i l'aprovació d'una hipotètica «constitució catalana», segons la planificació, que preveu un termini de sis mesos entre l'1-O i les eleccions constituents.
Corominas, cap de files de JxSí, va recalcar que la llei atorga un caràcter «vinculant» a l'eventual referèndum i proporciona un «marc jurídic clar», mentre que Salellas va ressaltar que «dinamita qualsevol intent» d'obrir un nou «processisme», que conclourà «de forma definitiva» si guanya el «sí» -en cas de guanyar el «no» es convocarien eleccions autonòmiques-. En tot cas, JxSí i la CUP van deixar clar que l'aprovació de la llei es produirà abans de l'1 d'octubre, fet que suposa que el PDeCAT, partidari d'aprovar-la després de la consulta, ha cedit a les pretensions d'ERC i la CUP.
Amb 89 articles i 3 disposicions finals, la proposició de llei es convertiria en la «norma suprema» fins a l'aprovació de la «constitució catalana» i eleccions posteriors, una «transició» que tindria un termini aproximat d'un any. Aquestes són les claus del contingut de la llei de transitorietat:
Constitució i forma d'Estat
L'article 1 de la norma defineix l'Estat català com a «República de Dret, democràcia i Social», destaca que la llei és la norma «suprema de l'ordenament jurídic català» mentre no sigui aprovada la «Constitució de la República» i especifica que continuen vigents les normes actuals sempre que no contravinguin la present llei, així com les normes de dret de la UE, dret internacional general i tractats internacionals. A més, «l'Aran manté l'estatut polític, jurídic i lingüístic». Alhora, marquen els límits del territori, espai marítim i aeri, i adquireixen el control duaner i de les fronteres.
La nacionalitat
La nacionalitat catalana serà d'origen o d'adquisició. En el primer cas, les persones que ara tenen nacionalitat espanyola i estiguin empadronades a un municipi de Catalunya des d'abans del 31 de desembre de 2016 l'adquiriran automàticament. També tindran la nacionalitat catalana els nacionals espanyols empadronats després de la data assenyalada i l'entrada en vigor de la llei «que ho sol·licitin a partir del moment en què compleixin dos anys d'empadronament continuat a un municipi de Catalunya». També adquiriran la nacionalitat catalana els de nacionalitat espanyola en circumstàncies com que hagin nascut a Catalunya; resideixin fora de Catalunya i hagin tingut la seva darrera residència administrativa en un municipi català durant almenys cinc anys o fills de pare o mare amb nacionalitat catalana.
Pel que fa a l'adquisició, s'estableix un període de cinc anys per assolir la nacionalitat catalana si han residit legalment a Catalunya durant aquest temps.
Alhora, la nacionalitat catalana «no exigeix la renúncia» de l'espanyola «ni de qualsevol altra» i s'especifica que el Govern promourà «negociacions» amb l'Estat espanyol per «celebrar un tractat en matèria de nacionalitat».
Drets lingüístics i fonamentals
La llei estableix la cooficialitat del català i el castellà. «Totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raons lingüístiques i a exercir el dret d'opció» amb les llengües «catalana, occitana i castellana», segons els drets lingüístics vigents, especifica.
A més, assumeix els drets fonamentals de la Constitució espanyola, de la Declaració Universal de Drets Humans, i pactes, convenis i drets fonamentals de la UE. En prestacions públiques, es reconeix el dret a continuar-les percebent així com els períodes de cotització a Catalunya i al d'altres estats d'acord amb el dret europeu.
Successió d'administracions, contractes, convenis, acords i personal
La Generalitat succeeix l'administració de l'Estat espanyol. Estableix les institucions que faran les funcions i es preveu la continuïtat dels contractes que té el govern espanyol amb iguals condicions.
Pel que fa al personal, impulsaran un acord per integrar els funcionaris de l'Estat a l'administració catalana amb iguals condicions i retribució. Els funcionaris de la Generalitat continuaran sent-ho i els que treballen per la Generalitat fora de Catalunya també.
Sistema institucional
El Parlament manté estructura i funcions. En l'apartat de presidència, el president de la Generalitat seria el cap de l'Estat i també el cap de govern. Com ara, escollit pel Parlament, amb immunitat i només el nou Tribunal Suprem de Catalunya podria processar-lo. El president nomenaria el Govern.
Sindicatura Electoral
Hi haurà la Sindicatura Electoral de Catalunya, les sindicatures electorals comarcals i les meses electorals i una altra per a les eleccions al Consell d'Aran. En el cas de la Sindicatura Electoral de Catalunya, òrgan independent, imparcial i permanent, adscrit al Parlament i amb autonomia, tindria set membres, cinc juristes o politòlegs experts i dos jutges, nomenats pel Parlament per majoria absoluta, inamovibles i per un període de set anys, no prorrogables.
La Sindicatura Electoral és el màxim òrgan de control electoral però es pot recórrer davant el Tribunal Suprem de Catalunya.
Consell de Garanties
El Consell de Garanties Estatutàries passa a Consell de Garanties Democràtiques i seria vinculant.
Tribunal Suprem català i fiscalia
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es converteix en Tribunal Suprem de Catalunya, que tindrà Sala Superior de Garanties (semblant a un Tribunal Constitucional), Sala Civil, Penal, Contenciosa Administrativa i Social. El president del tribunal el nomena el president català a proposta d'una Comissió Mixta. El fiscal general és nomenat pel Parlament a proposta del Govern, un cop escoltada la Sala de Govern del Suprem. Els jutges, magistrats, fiscals i lletrats mantindran la plaça en iguals condicions si l'han ocupat en els tres anys anterior a la llei. La resta podran sol·licitar-ho.
Entre altres, es preveu una amnistia contra les persones encausades durant el procés català.
Finances
La Generalitat seria l'autoritat a Catalunya que «exigeix tots els tributs i totes les quotes, obligacions de tot tipus del sistema de seguretat social i de classes passives, així com qualsevol altre ingrés de dret públic, sense perjudici de les facultats atribuïdes per la Llei als ens locals». Es garanteixen prestacions socials, atur i pensions, i els empleats de l'agència espanyola poden anar a la catalana. A més, succeiran Espanya en drets i obligacions financers i econòmiques «que s'acordin amb aquest».
Procés constituent
Finalment, el procés constituent s'activarà si guanya el «sí» al referèndum. Hi haurà tres fases.
1) Procés participatiu. Durant sis mesos després de la proclamació dels resultats. Un Fòrum Social Constituent format per representants de societat civil i partits polítics aplanarà les bases de la constitució i es resoldrà amb un procés de participació ciutadana.
2) El president dissol el Parlament i convoca eleccions constituents. L'Assemblea constituent redacta la constitució segons els resultats del procés inicial. La proposta de Constitució s'ha d'aprovar per majoria de 3/5. Si no, a partir de la segona votació es necessita majoria absoluta.
3) La proposta de Constitució se sotmet a referèndum. Si és ratificada, es dissol l'Assemblea immediatament i es convoquen eleccions, ja de la nova República.
